Product Documents

El cine de pensamiento

Formas de la imaginación técno-estética

Josep M. Català, ed.

Col·lecció: Aldea Global, 27

ISBN: 978-84-370-9171-6

Matèria: filologia, filosofia

Submatèries: comunicaciò i traducció

Idioma: castellà

Coeditor: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra

Any ed.: 2014

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 24 cm

Pàgines: 258 pp.

20,00 €

Disponible en formato electrónico:

Sinopsi

Detalles

La imatge en moviment, que va nàixer inaugurant un nou règim de la representació visual, implica l'aparició d'una nova forma de retòrica audiovisual que supera els límits del llenguatge cinematogràfic clàssic, i afavoreix el desenvolupament de formes de pensament inèdites que amplien el règim del pensar basat en la paraula. Aquest volum presenta una sèrie d'aproximacions a diferents facetes del fenomen cinematogràfic que van des de la pràctica de les avantguardes, passant per l'acostament a cineastes relacionats amb l'assaig fílmic, com Herzog, Farocki o Rossellini, així com per l'anàlisi de territoris connectats amb la memòria o amb el cinema popular. Mitjançant aquests enfocaments diversos, es cobreixen les diferents facetes del pensar cinematogràfic, que van des de la possibilitat d'un pensament essencialment fílmic al desenvolupament d'un pensar amb el cinema.

Índex

Índex

ÍNDICE

PRÓLOGO, Josep M. Català

EL CINE Y LA HERMENÉUTICA DEL MOVIMIENTO: RETÓRICA Y TECNOLOGÍA, Josep M. Català

1. ¿Pensar?

2. El cine y las máquinas.

3. Cómo pensar el cine de pensamiento.

4. ¿Qué es el pensamiento?

5. El filmensayo.

6. Imagen y pensamiento.

7. Cine y filosofía.

8. Eppur si muove.

9. Retórica del pensamiento audiovisual.

Bibliografía.

EPISTEMOLOGÍA DE LA IMAGEN MECÁNICA EN LOS AÑOS 20. DE LA VANGUARDIA REVELACIONISTA A LA IRONÍA DE RETAGUARDIA, M.ª Soliña Barreiro

1. Dispositivo y posibilidad de conocimiento.

2. Movimiento, primer plano y percepción.

3. Epistemología y regímenes escópicos de la modernidad.

4. Vanguardia, autor y pensamiento.

Bibliografía.

PERDER LA CABEZA AL RITMO DE LA MÁQUINA, Jacobo Sucari

1. Imaginar el pensamiento: tecnologías del pensar.

2. Pensar la imagen: ¿soñamos con imágenes o con proposiciones lingüísticas?

3. Pensar la emoción: pasividad y acción.

4. El pensamiento hace imagen: el vídeo.

5. Desplegar la pantalla, abrir el pensamiento.

Bibliografía.

EL CINE DE LO REAL. LA HUELLA DE ALEXANDER KLUGE, WERNER HERZOG Y HARUN FAROCKI, Fabiola Alcalá

1. Los orígenes.

2. Pensar la guerra y sus consecuencias.

Bibliografía.

EL CINE EN TELEVISIÓN PENSADO POR ROSSELLINI, Ludovico Longhi

1. Introducción: Per pensare bisogna sapere.

2. Todo empieza por un final.

3. Siempre le quedará París.

4. Renoir, Rouch y Tonti: la clepsidra afectiva.

5. Un final abierto: las conclusiones imposibles.

Bibliografía.

JAMES BOND EN EL DIVÁN: PSICOANÁLISIS Y CINEFILIA EN EL 50 ANIVERSARIO DE LA SAGA CINEMATOGRÁFICA DEL AGENTE 007, Elisabet Cabeza

SEGURA AL 95 %. LA REINTRODUCCIÓN DEL SUJETO EN LA FICCIÓN DETECTIVESCA A PARTIR DE ZERO DARK THIRTY, Juan Antonio Palao Errando

1. 2012 y la CIA: ¿funciona Hollywood como un think tank?

2. La trama policíaca posclásica: la ficción forense.

3. Zd30: Maya, la verdad y el sujeto.

3.1. Maya como sujeto y como personaje.

3.2. La verdad no está en un cuerpo (ni vivo, ni muerto).

3.3. Abu Ahmed, la abducción decidida.

4. La imagen y el saber.

4.1. La foto de Abu Ahmed.

4.2. Persecuciones y vigilancias.

4.3. El álgebra icónica.

5. La poética del making of y la función contexto.

5.1. La película está basada en hechos reales.

5.2. El meganarrador, la focalización y el suspense.

5.3. Por televisión.

5.4 La caza.

6. La transparencia barroca: pensar en la época de la imagen del mundo.

Bibliografia.

LA MEMORIA DEL CINE O EL CINE QUE RECUERDA, Efrén Cuevas Álvarez

1. La memoria narrativa en el cine de ficción.

2. La memoria en el cine de no ficción.

Bibliografía.

EL LUGAR DE LA HETEROTOPÍA EN LA MIRADA DOCUMENTAL, Maria Luna

1. Justificación.

2. Heterotopía, cronotopo y no lugar: alternancias y dislocaciones.

3. La heterotopía documental.

3.1. La subjetividad desplazada.

3.2. Apertura visual a un tercer espacio.

Bibliografía.

EL ENIGMA PAISAJÍSTICO DE «ACORAZADO POTEMKIN»: EISENSTEIN, BALÁZS Y EL ORIGEN DE LA ESTÉTICA DEL PAISAJE EN EL CINE RUSO, Carlos Muguiro

1. El pensamiento paisajístico de Béla Balázs.

1.1. Balázs y la herencia romántica.

1.2. Fisonomía del paisaje.

1.3. La categoría de lo sublime cinematográfico.

1.4. Lo siniestro del paisaje.

2. El pensamiento paisajístico de Eisenstein.

2.1. El anhelo de unidad en el todo.

2.2. Paisaje como montaje vertical.

2.3. El extrañamiento ante el paisaje.

2.4. El motivo del horizonte.

BIBLIOGRAFÍA.

LOS AUTORES

Citació

Català Domènech, J. M. [Josep Maria] (2014). El cine de pensamiento. Formas de la imaginación técno-estética. Universitat de València.

Català Domènech, Josep Maria. El cine de pensamiento. Formas de la imaginación técno-estética. Universitat de València, 2014.

CATALÀ DOMÈNECH, Josep Maria. El cine de pensamiento. Formas de la imaginación técno-estética. Valencia: Universitat de València, 2014. ISBN 978-84-370-9171-6.

Català Domènech, Josep Maria. El cine de pensamiento. Formas de la imaginación técno-estética. Valencia: Universitat de València; 2014. 258 p.

Copiar al portapapeles