Bernat i Baldoví i el seu temps

La figura y la obra de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 - València, 1864) equivalen, en la conciencia de muchos valencianos y en los clichés de la cultura oficial, a populismo rural, a obscenidad adusta e irreverente y a clientelismo político. En sus textos teatrales y en los periódicos destacan la rima fácil, la broma grosera y el despropósito excesivo. Su trayectoria pública evoca, por otra parte, a las contradicciones del liberalismo y a la escasa visión política de las clases dirigente de su tiempo. Pero, más allá de los tópicos, Bernat i Baldoví refleja la vivacidad y riqueza expresiva de la lengua coloquial, las tensiones de la sociedad valenciana del Ochocientos y la disparidad de los códigos culturales que confluyen.

ÍNDEX
Pròleg
PRIMERA PART
EL TEMPS HISTÒRIC DE BERNAT I BALDOVÍ
Ponències
Transformacions socials burgeses i noves classes propietàries. Anna Aguado
Els usos del català a Catalunya al segle XIX. Pere Anguera
Renaixença i identitats nacionals al País Valencià. Ferran Archilés i Manuel Martí. «A la chent d’espardeña y camalet»: Bernat i Baldoví y las identidades colectivas en Valencia a mediados del siglo XIX. Ignacio Ballesteros
La «pàtria» com a objecte de literatura (Una aproximació als canvis de la cultura renaixentista de finals de segle). Josep M. Fradera
Comunicacions
El conreu cobejat: arròs i transformacions agràries al litoral valencià, 1800-1870. Salvador Calatayud
La vila de Sueca en temps de Bernat i Baldoví (1809-1864). Xavier Campillo
El sueco i Sueca: de la política vitae a la política post mortem. Francesc A. Martínez Gallego, Enric Borderia i Inmaculada Rius
Aproximació a la configuració de Sueca i el seu terme en temps de Bernat i Baldoví. Vicent Miragall
«Sueño de la inocencia» y «Política y mala crianza»: la diversidad del universo moderado. María Cruz Romeo
Doña Robustiana versus «el ángel del hogar». Las imágenes de las mujeres en la obra de Bernat i Baldoví, públicas, sexuales y con ideas políticas. Luz Sanfeliu.
La biblioteca vacía. El lector burgués en la Valencia del ochocientos. Justo Serna i Anaclet Pons
Política y cultura burguesa en el País Valenciano de mediados del siglo XIX. Carolina Tarrazona
SEGONA PART
L’OBRA DE BERNAT I BALDOVÍ
Ponències
La representació del valencià en l’obra de Josep Bernat i Baldoví: el «melodrama» de la llengua. Miquel Nicolás
La poesia de Josep Bernat i Baldoví. Albert Rossich
Josep Bernat i Baldoví i la Renaixença. Vicent Simbor
El teatre de Bernat i Baldoví en el context teatral valencià del segle xix. Josep Lluís Sirera
Comunicacions
Ironia i paròdia en la poesia de Josep Bernat i Baldoví. Mariola Aparicio
La fraseologia en Bernat i Baldoví. El virgo de Visanteta i L’agüelo Pollastre, uns exemples. Vicent G. Baldoví
Sobre la llengua de Josep Bernat i Baldoví. Germà Colón
Sobre els personatges i el copiar i apegar de Bernat i Baldoví. Abel Guarinos
Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví. Josep Lluís Marín
La poesia de Bernat i Baldoví com a crònica i com a representació. Lluís Meseguer
Estratègies discursives d’un periodista. Josep Lluís Ribes
Bernat i Baldoví vist pels renaixencistes valencians. Rafael Roca
El teatre breu i l’articulació de l’acció: el model de Bernat i Baldoví. Ramon X. Rosselló
Els límits de la paròdia en Bernat i Baldoví. Vicent Salvador
Sobre els antecedents dramàtics de Josep Bernat i Baldoví. Gabriel Sansano