Sinopsi
Detalles
La cartografia és un exemple del poder de la imatge. Els mapes impacten en la nostra ment de manera directa i eficaç, fins al punt d’adquirir una aurèola de veracitat. Són, és clar, un instrument de transmissió del coneixement, però sovint la precisió té una importància secundària i el rellevant és la forma, la càrrega sentimental que vehicula el mapa, el missatge d’autoritat i d’exercici del poder que transmet.
L’Església va ser un agent rellevant en la realització i el consum de cartografia com evidencia, per exemple, l’enlluernadora Galeria dels Mapes del Vaticà. A Espanya, la cartografia diocesana va generar peces interessants i de qualitat, algunes de les quals incorporen una iconografia pròpia, com ara l’escut episcopal. Però, en la monarquia catòlica es troben a faltar imatges referides a l’organització eclesial del conjunt del país, les quals no es produeixen amb suficient qualitat fins a 1900. La història de la cartografia hispànica és inseparable de l’eclesiàstica diocesana, començant pel primer mapa d’àmbit regional, referit a l’arxidiòcesi de Sevilla (c. 1570). Les dues dates esmentades delimiten l’àmbit cronològic del present estudi. La investigació ha permés identificar un total de 127 mapes amb un contingut netament diocesà, entre els quals cal destacar, pel seu volum, les aportacions de l’‘España sagrada’ i de Tomás López, però molts altres són peces magistrals, tresors de la cartografia espanyola.
Aquesta investigació aporta també, per fi, un atles diocesà complet: una imatge detallada i rigorosa de la geografia eclesiàstica de l’Espanya moderna, no sols dels bisbats (al voltant de seixanta), sinó també de les nombroses jurisdiccions exemptes (abadencs i d’ordres militars) repartides per tot el país.
Biografía
Jesús Burgüeño Rivero 
(Barcelona, 1963) és catedràtic de Geografia a la Universitat de Lleida. Ha treballat principalment en temes relacionats amb la divisió territorial en els seus diversos nivells (a partir d’una tesi doctoral sobre la gènesi de les províncies) i també sobre toponímia i història de la cartografia. És autor o coordinador d’una quinzena de llibres, entre els quals cal destacar ‘Geografía política de la España constitucional. La división provincial’ (1996), ‘Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida’ (2001), ‘Història de la divisió comarcal’ (2003), ‘El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de textos històrics (ss. XVII-XX)’ (2008), ‘La invención de las provincias’ (2011), ‘Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860)’ (2014), ‘La nova geografia de la Catalunya postcovid’ (2021, premi Crítica Serra d’Or) i ‘España dividida según acostumbran los geógrafos. Origen y evolución del mapa regional (1456-1850)’ (2024).
Sobre història de la cartografia, a més dels llibres esmentats, ha fet aportacions sobre els geòmetres del Cadastre català del s. XVIII, l’ensenyament de l’agrimensura, els plànols parcel·laris de la província de Girona (amb F. Nadal), la cartografia de les diverses províncies, la cartografia de la ciutat de Barcelona i els mapes de la Guerra Civil. En l’actualitat és investigador principal del projecte “Cartografía, delimitación y geopolítica en España (ss. XVII-XIX)”, al si del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia.
Índex
Índex
SUMARIO
PRÓLOGO
CARTOGRAFÍA DIOCESANA Y GEOGRAFÍA ECLESIÁSTICA
EVOLUCIÓN HISTÓRICA DE LA GEOGRAFÍA ECLESIÁSTICA DE ESPAÑA
Introducción
Los obispados de Felipe II (1564-1595)
Nuevas diócesis de la segunda mitad del siglo xviii
Jurisdicciones exentas
El mapa eclesiástico de 1800, en cifras
Críticas y propuestas liberales sobre la geografía eclesiástica de España
Ensayos napoleónicos
La división provincial (1821-1842)
Proyectos de reordenación diocesana en el Trienio Liberal
Propuestas en una década convulsa (1834-1844)
El Concordato de 1851
Supresión de las jurisdicciones exentas (1874)
El Priorato de las Órdenes, en Ciudad Real (1875)
Un siglo después... nueva demarcación de obispados
CARTOGRAFÍA DIOCESANA (1570-1900)
Mapas diocesanos andaluces del siglo XVI
El mapa de Aragón de João B. Lavanha (1619) y sus derivados
El arriesgado ejercicio de cartografiar unos límites desconocidos; el caso de las diócesis de
Andalucía (siglo XVII)
Nicolas Sanson y el primer mapa eclesiástico de la península ibérica (1651)
La Descripción del obispado de Córdoba de Hoffrichter (1673)
Dos mapas del arzobispado de Toledo (c. 1650 y 1681). Imagen de magnificencia
Mapas grabados por Gregorio Fosman: Jaén (1653) y Cuenca (1692)
El mapa del reino de Valencia, de Francisco A. Cassaus (1693)
Mapas eclesiásticos (reales o imaginados) de Gerard Valk y sus derivados
El mapa de arzobispados de Antoine Menard (1707)
El mapa de Cataluña de Josep Aparici (1720)
El obispado de Cartagena, por Felipe Vidal y Pinilla (1724)
Mapas manuscritos de Granada y Málaga (siglo XVIII)
El arzobispado de Burgos antes de la segregación de Santander (1754)
Un divertimento diocesano, de Pau Minguet (c. 1760)
Dos mapas valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII
Mapas diocesanos en la España sagrada (1761-1801). La accidentada intervención
de Cornide
Los mapas de las diócesis de Osma (1774) y Sigüenza (c. 1782), en la RAH
El prolífico geógrafo Tomás López
Versiones de mapas anteriores
Mapas diocesanos de nuevo cuño
Mapas de vicarías y de órdenes militares
Mapas manuscritos diocesanos en las memorias geográficas recopiladas
por Tomás López
El abad cartógrafo del obispado de Astorga
Babia, Aliste, Plasencia y la Rioja
Tres mapas manuscritos del obispado de Ciudad Rodrigo
Manuscritos de jurisdicciones exentas: Uclés (1772) y Alcalá la Real (1789)
Dos manuscritos del obispado de Lleida (c. 1800)
Los mapas de Cuenca de Mateo López (1807-1815)
Mapas del arzobispado de Santiago (1825-1848)
Aportación del Atlas de España de Coello a la cartografía diocesana (1847-1852)
Nuevas entregas de la España sagrada (1850-1865)
La división eclesiástica de España, por fin ante el espejo
Cartografiar el cambio: el Concordato de 1851
Mapas diocesanos para una época de cambios (1862-1870)
Los mapas de provincias eclesiásticas de Francisco Atienza (1887-1889)
Mapas diocesanos impresos: 1885-1900
Mapas diocesanos manuscritos: 1885-1900
Síntesis final: dos grandes mapas eclesiásticos de España en el cambio de siglo
Conclusiones
FUENTES DOCUMENTALES Y BIBLIOGRAFÍA
Fuentes documentales
Bibliografía
MAPA ECLESIÁSTICO 1800
