Ameu saviesa

Aquest volum reconstrueix el procés històric de conformació de la biblioteca universitària, els orígens de la qual es remunten a la donació, el 1785, de la biblioteca personal de Francesc Pérez Bayer. Al llarg del segle XIX, successives donacions de professors de la Universitat i de pròcers valencians van enriquir notablement els fons bibliogràfics. La desamortització de Mendizabal va proporcionar un volum importantíssim de llibres procedents de les institucions eclesiàstiques. Quan el 1837 es va obrir la biblioteca al públic, els professors i els alumnes disposaven d'una nodrida representació del saber. La Universitat de València posseïa un amplíssim patrimoni bibliogràfic en el qual eren presents els autors de la cultura universal. A més, les seues prestatgeries servaven la producció d'alguns copistes medievals i dels millors prototipògrafs, impressors i editors europeus.

Francisco Gimeno Blay , catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de València i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, ha pronunciat conferències i ha impartit lliçons en diverses universitats i institucions culturals espanyoles i europees. Els seus treballs s’han encaminat a l’edició de textos d’època medieval. Ha estudiat l’evolució de l’escriptura en aquesta etapa històrica, tant a la Corona d’Aragó com al conjunt de la península Ibèrica. La seua investigació s’ha dedicat principalment a estudiar els aspectes relacionats amb la història de l’alfabetisme i de l’escriptura medievals en totes i cadascuna de les seues manifestacions, així com l’escripturació de les llengües romàniques front al llatí. És el responsable acadèmic de la catalogació dels manuscrits medievals i renaixentistes de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i membre del Comité Internacional de Paleografia Llatina. També codirigeix la col·lecció Història, editada per Publicacions de la Universitat de València.