Ad detrimentum Yspanie

La conquista de Tortosa (junio-diciembre de 1148) fue la primera campaña de una vasta operación militar coordinada por Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, con la intervención destacada de la república de Génova, y de magnates, obispos, órdenes militares y destacamentos croatas. La acción se inscribe en la dinámica de expansión de la orden feudal inspirada i fomentada desde el papado (cruzada), y ejecutada a través de un complejo y eficaz ejercicio militar que convierte el espacio conquistado en una colonia: un lugar de liquidación y exclusión de los vencidos, de reparto del botín, de creación y proveimiento de la sede episcopal, de desplazamiento de personas, de imposición de plantas, semillas y ganado, de captura de renta. El libro quiere explicar esta experiencia colonial, el éxito de la cual supuso el precedente inmediato de las grandes conquistas de la centuria siguiente.

ÍNDEX
Pròleg, per Miquel Barceló
Agraïments
INTRODUCCIÓ
Objectius i abast
Les fonts
I. DE TURTUŠA A TORTOSA
1. ATACS I SETGES SOBRE T5URTŪŠA ABANS DE 1148
1.1 Els atacs francs
1.2 Les ofensives des de Barcelona
1.3 L’hegemonia andalusina
1.4 El predomini feudal: mercenaris i pàries (1010-1090)
1.5 Els projectes de Ramon Berenguer III
2. RAMON BERENGUER IV I LA CAMPANYA DEFINITIVA
2.1 L’església i la croada sobre Turtuša
2.2 La composició de l’exèrcit feudal
2.2.1 L’host comtal
2.2.2 L’aliança amb el Comú de Gènova
2.2.3 La contribució dels ordes militars
2.2.4 Altres aliats
2.3 L’atac i les estratègies del setge
2.4 La capitulació
2.4.1 El document de capitulació
2.4.2 Les condicions
II. EL REPARTIMENT
1. EL COMÚ DE GÈNOVA
2. ELS ORDES MILITARS
2.1 L’orde del Temple
2.2 L’orde de l’Hospital
3. GUILLEM RAMON DE MONTCADA.
4. EL REPARTIMENT DE LA PORCIÓ COMTAL
4.1 Conjunts espacials disseminats: els honores
4.2 Els grans conjunts espacials
5. REPARTIMENT I TERRITORI
III. ALJAMES, EIXÀRICS I CAPTIUS. ELS ANDALUSINS DINS L’ORDRE FEUDAL
1. TURTUŠA A LA VETLLA DE LA CONQUESTA
2. L’IMPACTE DE LA CONQUESTA
2.1 La confiscació d’immobles
2.2 Les limitacions al culte
2.3 Andalusins sota feudals
2.3.1 Els eixàrics
2.3.2 Els captius
2.4 La pressió de la renda i les taxes
3. L’ALJAMA DE TORTOSA
IV. LA FORMACIÓ DE LES SENYORIES FEUDALS
1. EL DOMINI DE LA CATEDRAL DE TORTOSA
1.1 Els privilegis comtals i reials
1.2 Les transferències privades
2. EL DOMINI DE LA COMANDA DEL TEMPLE DE TORTOSA
2.1 Privilegis comtals i reials
2.2 Les transferències privades
3. LA SENYORIA DE L’ORDE DE L’HOSPITAL
4. SANTES CREUS I POBLET A TORTOSA
4.1 El patrimoni de Santes Creus
4.2 El patrimoni de Poblet
5. EXCEPTIS MILITIBUS ET SANCTIS. TRANSACCIONS D’IMMOBLES
5.1 Comprar i vendre
5.2 Les penyores
5.3 Multa miseria et gravissima paupertate
5.4 Propter debita quod debebat
5.5 Vídues i orfes
5.6 Preus, moneda i monedes
6. UN CIRCUÏT TANCAT
V. L’ARTICULACIÓ DE LA CLASSE FEUDAL, LA RENDA I ELS PAGESOS
1. LES DONACIONS A CENS I LA PAGESIA
1.1 Natura i volum de la renda
2. JURISDICCIÓ, MONOPOLIS I DRETS ECLESIÀSTICS
3. AGENTS I INSTITUCIONS DE LA SENYORIA FEUDAL
3.1 Els batlles
3.2 Els òrgans d’administració de justícia.
4. CONTROVÈRSIES I ENFRONTAMENTS FEUDALS
4.1 La catedral i l’orde del Temple
4.2 La catedral i l’orde de l’Hospital
4.3 Els ordes del Temple i de Sant Joan de Jerusalem
4.4 Els Montcada i els altres senyors
5. AD PLANTANDUM. DISCIPLINAR EL TREBALL
VI. L’ORGANITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE L’ESPAI AGRARI
1. L’ORDENACIÓ DE L’ESPAI, ASSENTAMENTS I ÀREES DE CONREU
2. ALGUNS TOPÒNIMS
3. PESOS I MESURES DE SUPERFÍCIE
4. L ES PARCEL·LES I ELS CONREUS
5. AIGUA I INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES
5.1 Sèquies i canals
5.2 Pous i sínies
5.3 Les aigües i els molins
VII. RECAPITULACIÓ. LA FORMACIÓ D’UNA SOCIETAT COLONIAL
SIGLES, FONTS I BIBLIOGRAFIA
APÈNDIXS