Sinopsi
Detalles
S'ha acabat el rol de guardiana sedentària del campament o és que mai no ha existit? Segons recents estudis, una de cada dues persones migrants és dona. Aquesta tendència, que caracteritza els fluxos mundials, se segueix també en el nostre entorn immediat. Al País Valencià, i en altres comunitats autònomes, el cinquanta per cent de la immigració el constitueixen dones. Amagades rere el masculí universal, aquesta importància quantitativa no té equivalent en la seua presència als mitjans de comunicació.
La seua representació gràfica és també escassa i distorsionada. Si es mostren imatges de dones immigrants il.lustratives de notícies, se seleccionen les d'alguna ètnia coneguda per la seua diferència, pel color de la seua pell o la seua indumentària i, habitualment, en l'acompliment de papers femenins tradicionals: maternitat, treball domèstic.
D'aquestes formes de representació es deriva que la diversitat cultural, ètnica i de rols aportats per les dones immigrants, estiga absent en l'imaginari col.lectiu. A més de la pèrdua en l'enriquiment social que aquesta diversitat podria suposar, en aquestes percepcions es fonamenten actituds de rebuig o de llàstima, i polítiques migratòries planes i indiferenciades, quan no xenòfobes, més atentes als vots que no a les solucions.
La intenció d'aquest material és contribuir a l'esforç de fer visible l'invisible, d'allunyar el rebuig que genera la por a allò desconegut. Buscar la proximitat d'allò quotidià sense oblidar que el dolor, la tristesa o l'explotació existeixen.
