Nous veïns a la ciutat

"Nous veïns a la ciutat" ens parla de la València dels immigrants: la distribució residencial, com s'insereixen en els espais públics i el teixit social, quines relacions mantenen amb la resta del veïnat... La situació a València es compara amb altres ciutats, com Barcelona i Mont-real, i s'analitzen les formes d'inserció urbana, que presenten fenòmens comuns a tots els grans nuclis urbans (barris de població immigrant, espais de sociabilitat pròpia, negocis ètnics...). La segona part del llibre se centra a Russafa, segurament el barri més multicultural de València: la vida quotidiana al carrer, la plaça i el mercat ens mostra les dinàmiques que s'hi generen, no sense problemes i tensions, des de la convivència pacifica però distant fins a altres de menys inclusives. Aquest treball va obtenir el segon guardó del Premi d'Investigació Cultural «Marqués de Lozoya» (2005), atorgat pel Ministeri de Cultura. Francesc Torres Pérez (Teresa de Cofrents, 1957) és treballador social, sociòleg i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Els seus treballs s'han centrat en el procés d'inserció dels immigrants extracomunitaris al País Valencià i a Espanya, amb particular atenció als vessants social, identitari i de polítiques públiques. Dels diferents escenaris socials on es dóna aquest procés, les seues recerques destaquen la importància de la inserció urbana dels nous veïns, de la sociabilitat i de la convivència quotidiana, i de les transformacions que s'estan produint als nostres pobles i ciutats. Entre altres publicacions és coeditor del llibre Inmigrantes, ¿cómo los tenemos?. Algunos desafíos y (malas) respuestas (2002) i La participación de los inmigrantes en el ámbito local (2006). Actualment és professor al Departamento de Sociología y Política Social de la Universidad de Murcia.

ÍNDEX
PRÒLEG, Josepa Cucó
INTRODUCCIÓ
PRIMERA PART
ESPAI, RELACIONS SOCIALS I IMMIGRANTS A LA CIUTAT
I. ÀMBIT URBÀ I INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS
1. Heterogeneïtat, especialització i sociabilitat en l’àmbit urbà
2. Qui és foraster a la ciutat? La construcció social de l’immigrant
3. La inserció urbana dels nous veïns
4. Inserció residencial i procés d’integració. L’Escola de Chicago
5. Concentració ètnica, sentit comú i model d’inserció urbana
II. LA INSERCIÓ RESIDENCIAL DELS NOUS VEÏNS A VALÈNCIA
1. Els estrangers a València
2. Els nous veïns. Trets generals de la immigració extracomunitària a València
3. On viuen els immigrants? Una distribució desigual al si de la ciutat.
4. Apunts sobre inserció residencial, espais d’immigració i convivència interètnica a València
5. Apunts sobre l’habitatge immigrant a València
III. ALTRES EXPERIÈNCIES D’INSERCIÓ URBANA
1. La immigració estrangera a Barcelona
- 1.1 La inserció residencial a Barcelona. 1986-2004
- 1.2 La centralitat de Ciutat Vella en la Barcelona immigrant
- 1.3 Semblances i diferències entre València i Barcelona. El pes de la història
2. Distància, diferència i ordre comú. La inserció urbana a Mont-real
- 2.1 La conformació de l’ordre residencial a Mont-real
- 2.2 La transformació del model. La inserció urbana de la nova immigració
3. Apunts sobre inserció urbana i barris d’immigrants
IV. ELS ESPAIS PÚBLICS I LA INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS
1. Espai públic, sociabilitat i immigració
2. Un espai propi. El Jardí del Túria
3. Espai públic, concentració ètnica i inserció
4. Un ús compartit: el Passeig Marítim
5. La copresència i la convivència distant i pacífica
6. Els espais públics en la ciutat multicultural
V. COL·LECTIUS D’IMMIGRANTS, PROCESSOS D’INSERCIÓ I XARXES SOCIALS A VALÈNCIA
1. Equatorianes i equatorians a València. De les xarxes d’amigues a les xarxes familiars
2. Els xinesos: veïns de València i ciutadans transnacionals
3. Les xarxes dels senegalesos de venda ambulant
4. La diversitat de xarxes dels marroquins
5. Xarxes i estratègies d’inserció
6. Les xarxes com a organitzadores socials
7. Migració, xarxes i grups familiars
SEGONA PART
SOCIABILITAT I CONVIVÈNCIA A RUSSAFA
VI. EL BARRI DE RUSSAFA
1. La conformació de la Russafa actual
2. Un barri dinàmic i en procés de transformació
3. Problemes i tensions
VII. ELS NOUS RUSSAFINS
1. La inserció dels immigrants al barri. Fenòmens de concentració i dispersió relativa
2. Apunts sobre la residència immigrant al barri de Russafa
3. Els moros al barri. La comunitat magribina de Russafa
4. Jerarquies valoratives: equatorians versus magribins
5. Els equatorians
VIII. ELS NEGOCIS ÈTNICS AL BARRI
1. Grup ètnic, etnicitat i immigració
2. El sorgiment dels ethnic business: economia ètnica i enclavament ètnic
3. El debat sobre el desenvolupament de l’economia ètnica
4. El concepte de negoci ètnic
5. Els negocis ètnics a Russafa. Trets generals
6. Magribins: negocis orientats envers la comunitat pròpia
7. Els comerciants xinesos
8. Els locutoris llatinoamericans
9. Els negocis dels senegalesos
10. Els negocis ètnics de Russafa com a fenomen social total
IX. LES SOCIABILITATS DE RUSSAFA: CONVIVÈNCIA ALS CARRERS I VIDA ASSOCIATIVA
1. La sociabilitat immigrant de carrer a Russafa
2. Els discursos sobre els grups de cantó magribins
3. Els equatorians al Mercat
4. Escenes a la plaça. «La china es una buena mujer»
5. L’ associacionisme dels immigrants a Russafa
6. Les associacions d’algerians i marroquins
7. L’associació d’equatorians Rumiñahui
8. Algunes refl exions sobre el fenomen associatiu immigrant a Russafa i València
9. Les associacions del barri i la immigració. Discursos
X. LES DINÀMIQUES DE LA CONVIVÈNCIA
1. El malestar intern, la tensió importada i les dinàmiques que es generen
2. L’ambient de tots els dies
3. Quina Russafa es vol? Millora urbana, multiculturalisme i concertació
A TALL DE CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX DE TAULES
ÍNDEX DE MAPES
ANNEXOS
1. Població estrangera per barris de València i percentatge sobre el total de la població. Anys 1998, 2000, 2002 i 2004
2. Veïns estrangers a les zones estadístiques de Barcelona i percentatge sobre el total de la població. Any 2004
3. Veïns immigrants als districtes de a Mont-real i percentatge sobre el total de la població. Any 2001
4. Entrevistes
5. Cronologia