Sinopsi
Detalles
La ironia és una característica essencial de la personalitat i del conjunt de l’obra de Joan Fuster, un tret definitori de l’escriptura, el discurs, el pensament i l’argumentació fusteriana. En el conjunt de l’extensa producció de l’autor, aquest aspecte polièdric esdevé un element important en la seua actitud personal, un instrument per a la crítica social i una estratègia per a cridar l’atenció i captivar els lectors. Aquest llibre recull les contribucions de cinc professors universitaris i estudiosos de la relació entre Joan Fuster i la ironia. Cadascun hi aprofundeix des d’una perspectiva diferent i, en conjunt, es complementen: el «curtcircuit de les idees» (Pere Ballart), l’estil humorístic (Jordi Malé), les formes breus i els escrits aforístics (Marcel Ortín), els textos i estudis sobre literatura catalana (Ximo Espinós) i la construcció del text assagístic (Gonçal López-Pampló).
Biografía
Gonçal López-Pampló (València, 1982) és doctor en Filologia Catalana i llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Anglesa. Des de 2007 és professor associat de la Universitat de València i s’ha especialitzat en teoria i història de la literatura.
Fruit de la seua tasca investigadora, ha publicat nombrosos treballs acadèmics (articles en revistes científiques i capítols de llibre), en particular al voltant de l’assaig com a gènere literari i la seua evolució en la literatura contemporània, tema al qual va dedicar la tesi doctoral. Col·labora habitualment en publicacions periòdiques (Eldiario.es, Saó, Caràcters...) amb articles de caire més divulgatiu. Vinculat professionalment al món editorial, en 2014 va assumir la direcció literària d’Edicions Bromera.
