Sinopsi
Detalles
L’obra de Vicent Manuel Branxat i Alonso, religiós valencià autor de comèdies i soliloquis de caire polític de finals de l’edat moderna, ens fa testimonis, des d’una perspectiva conservadora i monàrquica, d’un món misogin en què l’Estat i la religió es nodreixen mútuament. Tanmateix, tot i sol·licitar tradició, l’autor antifrancès esdevé, sense saber-ho, un símptoma de modernitat, tímid encara, atés el moment en què va viure i en què s’ubica la seua obra coneguda (1813-1819).
A partir del ms. 661 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, s’analitza el seu pensament i s’aprofundeix en les idees amb què va defensar l’Antic Règim. A més, en els textos branxatians es reflecteix la diglòssia de l’època, amb la qual cosa la seua literatura adquireix un valor sociolingüístic més enllà de la paraula dramàtica.
Biografia
Robert March Tortajada 
(Riba-roja, Camp de Túria, 1980) és graduat i doctor en Filologia Catalana dins del programa «Llengües, Literatures, Cultures i les seues Aplicacions», a més de llicenciat en Filologia Anglesa, Comunicació Audiovisual i màster i doctor en «Estudis Hispànics Avançats». Ha participat en congressos nacionals i internacionals i ha escrit articles d’investigació en diferents revistes indexades, així com capítols de llibres. D’entre els seus interessos destaquen la llengua, la literatura i l’estudi teatral, a més de la representació de la memòria i la filosofia de la història. Tot i que transversal, la seua investigació presenta, sobretot, dos eixos principals, un contemporani i un medieval, en què es demana per la dialèctica entre el present i el passat.
Índex
Indice
Pròleg
Agraïments
Introducció
I. EL CONTEXT DE VICENT MANUEL BRANXAT
1. L’herència de la literatura popularista
2. Col·loquis, entremesos i sainets, una qüestió de noms
3. Sobre Vicent Manuel Branxat i la seua obra
3.1 Descripció del manuscrit 661 (BUV)
3.2 Síntesi de l’obra branxatiana
4. Literatura contra el Francés
5. La Pesa chiqueta. Més s’aprècien els dinés que la sanch y el parentesc
6. Criteris d’edició
7. Conclusions
II. COMÈDIES, COL·LOQUIS I SOLILOQUIS DE VICENT MANUEL BRANXAT
[I] Comedia nueva patriótica, en un acto, «el robo político» o «el saqueo de los bolsillos valencianos» (1813)
[II] Conversasió que tingueren en los bancs del consulat Baltasar Pina, fiel de fechos del lloch de Carpesa, y Berthomeu el Cabut, del mateix lloch, sobre haver vingut este de prisioner de lo més adins de Frància y altres coses que vorà el curiós llechidor (1814).
Soliloqui
[III] Primera part
[IV] Segona part
[V] Tercera part
[VI] De la conversasió que tingueren el tio Bernat, ortolà de València, en lo seu hort, y Miquelo el Tosut, del lloch de Benaguasil, sobre les notícies que han corregut y corren de Malapart (1815)
Primera part
[VII] De la conversasió que tingueren el tio Bernat, ortolà de València, en lo seu hort, Miquelo el Tosut, de Benaguacil, y Baltasar, de València, sobre les notícies de Malapart
Segona part
[VIII] Conversasió que tingueren Pocarropa y Pocodinero en una taberna, y a poc rato se apareix el tio Misèria, el qual dona una relació susinta de les dos corregudes de bous reals, y de lo que està pasant hui en lo dia en València (1816)
Primera part
[IX] De la conversació que tingueren el tio Misèria, Pocarropa y Pocodinero, en la mateixa taberna, sobre les coses que pasen en València y de la segon correguda de bous reals
Segona part
Soliloqui
[X] Primera part
[XI] Segona part
[XII] Pesa chiqueta nova, en un acte. Més s’aprècien els dinés que la sanch y el parentesc (1817)
[XIII] Conversasió que tingueren Tofolet, del lloc de Rusafa, y Tonet, llaurador, criat de una casa de esta ciutat, sobre la funció de tirar una bola en los carafals, en lo dia 28 de setembre de este present any del senyor 1817
[XIV] Conversasió que tingueren Sento de Benimaclet y Pepe de Alboraya, en lo banc del consulat, sobre les modes rares que se usen en València (1818)
[XV] Soliloqui
Referències bibliogràfiques
