Sinopsi
Detalles
La memòria invisible de les dones represaliades és un deute de la ciutat de Barcelona amb el reconeixement de la seua història. Des de la societat civil es va iniciar un procés obert i col·laboratiu que, des de 2006, va teixint una xarxa d’activitats per a transmetre i conèixer en profunditat la història de la repressió en la Presó de Dones de les Corts (Barcelona). Les accions ciutadanes que han fet créixer el procés han aprofundit en la repressió, en la presó des d’un punt de vista territorial, en les maneres de lluita i autoorganització de les preses i en les relacions amb els seus fills i familiars, en un exercici de pràctica i reflexió crítica dels modes contemporanis de transmissió de memòria.
A partir de 2011, es va reivindicar la construcció d’un monument en homenatge a les dones empresonades a les Corts durant la dictadura, entenent el concepte de ‘monument’ des de la perspectiva de l’art públic i els seus llenguatges contemporanis. Aconseguir que es construïsca és un pas més en el camí de la reivindicació d’un lloc inacabat, amb vocació mobilitzadora, dins d’un procés viu i obert de transmissió de la memòria.
Biografía
Núria Ricart Ulldemolins (Cerdanyola del Vallés, 1975) és professora agregada en la Facultat de Belles arts de la UB. Doctora en Espai Públic i Regeneració Urbana (2009), és investigadora principal del projecte Art públic i memòria (2017-2022) i col·labora amb l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la UB en projectes expositius i d’art públic. Les seues línies d’investigació són la monumentalitat, l’art públic, l’espai públic i la memòria. Entre les seues publicacions, destaca el llibre ‘Public Space and Memory’ (Universitat de Barcelona, 2016).
Jordi Guixé i Coromines (Barcelona, 1970) és historiador, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la UB. Doctor per la Universitat Paris III Sorbonne, ha estat professor convidat en diverses universitats i responsable de l’Àrea de Patrimoni i Projectes del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. És membre de diversos comitès institucionals internacionals, com el Comitè Internacional de Museus Commemoratius del Consell Internacional de Museus, del qual és vicepresident; el Centre d’Etudes et Recherche sur les Migrations Ibériques; el Réseau de Mémoire en Rhône-Alps, o el Museu de la Maternitat a Elna.
Fernando Hernández Holgado (Madrid, 1964) és professor associat en la Universidad Complutense de Madrid. Ha publicat, entre altres obres, ‘Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la república al franquismo (1931-1941)’ (2003), i ha editat, juntament amb Tomás Montero Aparicio, ‘Morir en Madrid (1939-1944). Las ejecuciones masivas del franquismo en la capital’ (2020). Ha coordinat el portal web Memoria prisión de mujeres de Les Corts, Barcelona 1936-1955 i, més recentment, un altre sobre la presó de Ventas.
Índex
Índex
CIUDADANÍA Y MEMORIA DEMOCRÁTICA
PRESENTACIÓN
I. ARTE Y MEMORIA, EL LUGAR COMO PROCESO, Jordi Guixé Corominas
II. DE CORRECCIONAL GENERAL DE DONES A PRISIÓN PROVINCIAL DEL FRANQUISMO: LA CÁRCEL DE MUJERES DE LES CORTS (1936-1955), Fernando Hernández Holgado
La Presó Vella, antecedente de la Cárcel de Les Corts
El nuevo «correccional general» de mujeres de Barcelona
Presas «antifascistas» y «desafectas a la República»
Presas «antifascistas»
«Desafectas a la República»
La «prisión provincial de Barcelona»
Una nueva etapa
Delitos de guerra y delitos contra la moral
Una prisión de paso
Las fusiladas
Fallecidas por enfermedad
Las extranjeras
Descongestionamientos
Fugas
Talleres y trabajo
Desalojo y derribo
III. ESPACIO DE MEMORIA, MONUMENTO CÁRCEL DE MUJERES DE LES CORTS, Núria Ricart Ulldemolins
Espacio de memoria, monumento
Contexto
Metodología
Espacio de Memoria, Monumento Cárcel de Mujeres de Les Corts
Un lugar inacabado
FUENTES, BIBLIOGRAFÍA Y RECURSOS COMPLEMENTARIOS
