Sinopsi
Detalles
En els anys vuitanta es respirava l’ambient propici perquè els creadors de manifestacions culturals es rescabalaren d’una Espanya conservadorista, ombrívola i grisa. El disseny, a mesura que la societat es transformava amb estètiques descarades, l’aparició de tribus urbanes i un elogi a l’excés, es va anar revestint de capes que hi afegien més contingut comunicatiu, simbòlic i experimental. En aquest escenari, uns joves valencians amb ganes d’eixir d’una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar el recorregut de Tráfico de Modas. El nom responia a un joc de paraules que reptava els processos estables, coherents, que implicaven els grans relats en benefici d’una manera de crear més lúdica i d’aspecte canviant. Amb aquest nom, alguns dels germans Errando Mariscal –Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge, Ada i Javier Mariscal, que va estar vinculat al disseny dels teixits des del principi– juntament amb María José Villalonga, van emprendre una gimcana que els portaria a ocupar un buit dins de la moda nacional, encara massa encotillada, a la qual amb el temps es van sumar més participants de l’entorn familiar.
D’altra banda, la indústria tèxtil espanyola de les últimes dècades del segle XX va situar el disseny de moda com un lloc privilegiat d’expressió artística. En una època consagrada a l’esplendor d’identitats prefabricades, alguns joves creadors van decidir desmarcar-se de postures tradicionals i elitistes per a abraçar un mercat àvid de tendències múltiples. Això és precisament el que va diferenciar Tráfico, el fet d’aprofitar l’amplitud de mirades envers la moda per a bolcar-les en els seus dissenys, a vegades molt diferents entre si, en una espècie de fugida del mateix concepte de marca. No obstant això, estaven convençuts que el disseny de moda, a més d’oferir varietat, havia de tenir qualitat, i per aconseguir-ho es basaren en l’elecció de bons teixits i la confecció “made in Spain”. La seua roba es caracteritza per una convivència entre els trets d’una modernitat creixent, amb referències al present, i un esperit identitari que jugava i ironitzava amb alguns símbols patris de sempre. Tot això en un moment en què la indústria tèxtil espanyola va començar a generar beneficis i espais suficients perquè el fenomen de la moda poguera començar a caminar.
Índex
Indice
LA FAMÍLIA
ELS HUITANTA
TRÁFICO DE MODAS 1980-1992. RAUXA, JOC, FAMÍLIA
ESTHER GONZÁLEZ GEA
ÈXIT PRECIPITAT, MORT PREMATURA. TRÁFICO DE MODAS, DE VIVA VEU
C. RAFAEL MARTÍNEZ-MARTÍNEZ
LA GRÀFICA
LA PREMSA
LA MODA: ENTRE LA MODERNITAT I LA POSTMODERNITAT
CRISTINA PÉREZ
LES COL·LECCIONS
FLORES
REVUELTAS
PARAISO TAHITIANO
BARROCO
WINTER HOLIDAYS
TRAFIKITO
MEDITERRÁNEO
FIESTA
SPAIN SOUVENIR
QUERIDA CAMISETA
ELS ANYS 80. TOT DE NOU ESTÀ PER FER
CARLES GÁMEZ
LES IMATGES
LA MÚSICA A L’ENTORN DE TRÁFICO DE MODAS SEGONS MIGUEL JIMÉNEZ (ZIC ZAC)
CASTELLANO
