Sinopsi
Detalles
Aquesta monografia presenta una extensa guia per a la lectura de ‘Tirant lo Blanc’, la millor novel·la de la nostra literatura i un dels clàssics universals més rellevants.
Amb la revisió minuciosa dels temes, personatges i contextos primordials, s’ofereix una revaluació crítica del text que resultarà útil a professors i especialistes, però també a un públic interessat més ampli, tant per l’actualització i ordenació de fonts bibliogràfiques, com per les aportacions originals que s’hi presenten.
El llibre condensa els trets singulars de la vida de Joanot Martorell i desplega en context el resum detallat de l’obra; analitza els personatges principals, amb les genials caracteritzacions femenines; estudia els motius bàsics de l’imaginari medieval que l’obra recrea (amor, cortesia, religió, fortuna, mort); repassa l’ús de tècniques narratives, fonts clàssiques llatines i vernacles, i vocabulari culte i expressiu; s’endinsa en els secrets simbòlics de l’emblemàtica cavalleresca i, finalment, tracta la història de la recepció de l’obra fins al segle XXI.
A més, una rica i variada galeria d’imatges permet entendre millor la sintonia d’aquesta novel·la amb altres produccions artístiques del seu segle –les de la pintura del gòtic internacional–, en una concordança que arriba fins als gravats i pintures de Manuel Boix, Francesc Artigau o Paula Bonet. S’obri així un diàleg fructífer entre el passat i el present, que confirma la necessitat d’estudi permanent d’una peça cabdal del nostre patrimoni cultural: la magnífica i inabastable creació literària que és ‘Tirant lo Blanc’.
Biografia
Rafael Beltran 
és catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de València i especialista en literatures medievals hispàniques, literatura espanyola del segle d’or i tradicions orals d’àmbit romànic. Ha escrit i editat (o coeditat) llibres sobre La Celestina (PUV, 1997), romancer i cançoner hispànics (PUV, 2000, 2007 i 2012), literatura de cavalleries (PUV, 1998), literatura de viatges medievals i viatges a Orient (PUV, 2000, 2019), biografies i cròniques (on destaca l’edició d’‘El Victorial’, RAE, 2014), recepció dels clàssics, conte culte i conte folklòric, literatura i indumentària, literatura popular impresa, etc. És autor de la recopilació ‘Rondalles populars valencianes’ (PUV, 2007). Sobre la novel·la de Joanot Martorell, ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i dos llibres: ‘“Tirant lo Blanc”: evolució i revolta de la narració de cavalleries’ (IAM, 1983) i ‘“Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell (Síntesis, 2006). Va dirigir els vint-i-set primers números (1998-2004) de la revista ‘Tirant’, anuari internacional especialitzat en literatura de cavalleries.
Índex
Indice
Introducció
I. L’autor, el text i el context de la cavalleria
1. Joanot Martorell, entre la ploma i l’espasa: apunts biogràfics
2. L’aventura narrativa: la trama de la novel·la
2.1 Els preliminars
2.2 Guillem de Varoic: l’orde de cavalleria
2.3 Anglaterra: la iniciació cavalleresca
2.4 Sicília i Rodes: entre el conte i la crònica
2.5 Constantinoble: l’amor i la guerra
2.6 Àfrica: l’heroi perdut i alliberat
2.7 Retorn, triomf i mort de Tirant, amb la successió d’Hipòlit
3. Cavalleria històrica i biografies cavalleresques
3.1 El context social de la cavalleria històrica a Europa
3.2 El context històric i literari de les biografies cavalleresques
3.3 Cavallers francesos històrics en la narrativa (catalana, francesa i castellana)
3.4 Biografies borgonyones i novel·les dinàstiques
3.5 El projecte del cavaller del xv: l’ambició de croada
II. Els protagonistes: cos de cavaller, joc de dames
4. La carrera gloriosa del cavaller Tirant
4.1 La cursa iniciàtica
4.2 Els models de Tirant i el nom propi
4.3 Tirant: l’heroi complex
5. Carmesina i les donzelles
5.1 Cinc dones al palau de Constantinoble
5.2 La princesa Carmesina
5.3 Plaerdemavida, jove celestina
5.4 Eliseu, còmplice fidel dels jocs secrets
6. Les dones grans: la Viuda Reposada i l’Emperadriu
6.1 La Viuda Reposada, «llavor de zitzània»
6.2 L’Emperadriu, vella enamorada
6.3 L’Emperadriu, mare negligent
III. Els espais simbòlics, reals i imaginaris
7. La religió de l’amor
7.1 Devoció amorosa
7.2 La fantasia masculina del cos femení
7.3 L’amor en secret: les bodes sordes
7.4 L’adoració hiperbòlica a la dama
7.5 El lloc del voyeur i l’equívoc del llit
7.6 Els equívocs religiosos entre Hipòlit i l’Emperadriu
7.7 El guardó final
8. Espais simbòlics: Fortuna i Mediterrani
8.1 Novel·la cavalleresca i novel·la de Fortuna
8.2 La Sibil·la i la Fortuna: les prediccions i els camins de l’aventura
8.3 L’heroi abandonat per la Fortuna: Tirant i Apol·loni de Tir
8.4 L’heroi que no es va deixar véncer per la Fortuna
9. La descripció d’un món admirable
9.1 Pinzellades mimètiques: el dibuix de la magnificència
9.2 La realitat històrica: les entrades reials i les disputes entre els oficis
9.3 La indumentària: invencions, vestits, brodats i cimeres
9.4 L’alcova de la dama: el llit «honest» i el boudoir
9.5 El dibuix sensible del cos masculí: quan Tirant semblava un sant Sebastià
9.6 Fotografies de guerra: estratègies bèl·liques i excessos cavallerescos
10. El somni del teatre
10.1 Espectacle i representació
10.2 La processó religiosa i carnavalesca, amb la disputa entre ferrers i teixidors
10.3 L’arquitectura efímera de les «magnificències de la roca»
10.4 Indústria i límits de les fonts d’aigua antropomòrfiques
10.5 L’episodi de la nau profètica
10.6 Les màscares del Corpus i la «ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant»
10.7 Plaerdemavida, actriu consumada: la «reprenció ficta»
IV. La memòria de la paraula
11. Memòria literària i herència retòrica
11.1 La biblioteca mental: fonts cultes
11.2 Herència i funció de la paraula retòrica
11.3 Un exemple d’ús de fonts: Píram i Tisbe
11.4 Paraula eloqüent, paraula declamada
11.5 Paraula de dona i questiones entre dones
12. La paraula en acció: oracions, conjurs i registres populars
12.1 Narradors interns: Demòdoc canta les cavalleries de Tirant
12.2 Oracions devotes: Els tres reis d’Orient
12.3 El conjur d’Eliseu i l’oració de Les quatre cantonades
12.4 El conjur paròdic al fantasma: del Tirant a Don Quijote
12.5 Oracions religioses, iconografia i acció teatral
12.6 Registres populars: entre parèmies i col·loquialismes
13. «Això diu que era…»:Martorell conta contes
13.1 Motius folklòrics al Tirant?
13.2 Ricomana o la princesa de rondalla
13.3 El conte intel·ligent: decisions salomòniques, entre Don Quijote i Pedro Saputo
13.4 La rondalla meravellosa: el drac, la princesa i el bes
13.5 I més rondalles: el forçut, l’ardit d’Ulisses i el dimoni desorellat
13.6 El conte de «la comparació de la vinya»
13.7 La limitada presència del Decameron al Tirant
V. Els signes de la reialesa i la cavalleria
14. Tirant i els emblemes del rei Magnànim
14.1 Poesia, emblemàtica i identificació cavalleresca
14.2 Escriptura emblemàtica en la ceràmica reial
14.3 Les tres divises del rei Magnànim al Tirant
14.4 Els diàlegs emblemàtics entre els ducs de Borgonya
14.5 El vestit de la reina Morgana: rodes de sénia amb catúfols
14.6 El rodet de molí, divisa d’Alfons V de Portugal
VI. La fortuna del text
15. La recepció d’un clàssic
15.1 Les primeres edicions
15.2 La difusió al segle xvi
15.3 Les citacions i les crítiques dels moralistes
15.4 La recepció italiana
15.5 Recepció al segle xvii: la lectura de Cervantes
15.6 La fortuna posterior: França i el Regne Unit
15.7 Tirant lo Blanc, present i futur per al segle xxi
BIBLIOGRAFIA
