Sinopsi
Detalles
“Paulina Machuca sosté de manera eloqüent que els desastres no són naturals, sinó que són un producte social. El desastre de 1645, quan un gran terratrèmol va destruir tres quartes parts de Manila, tardà setanta anys a gestar-se. El colonialisme espanyol transformà un assentament de palla i fusta en una ciutat de pedra i teules, fent-lo encara més vulnerable. Aquest procés es va repetir, d’alguna manera, a tot l’arxipèlag. Machuca conta aquesta història amb detalls convincents: la tragèdia d’aquella nit fatídica, la manera com es va reconstruir la ciutat, les lliçons apreses o desapreses, com la població local aprofità l’oportunitat per a rebel·lar-se contra els intrusos de l’altra banda de l’oceà i les raons per les quals la gent pensà que s’havia produït el terratrèmol. La història de Filipines, sosté, està estretament lligada a les seues propietats sísmiques. És una història fascinant i ella la conta amb gran erudició i perspicàcia. També és una contribució important a la història moderna primerenca de Filipines i a la d’Espanya al Pacífic. Així mateix, hi ha lliçons, afirma ella, en aquesta història a les quals faríem bé de prestar atenció en el món excessivament fràgil d’avui. M’incline a estar-hi d’acord” (Greg Bankoff, autor de ‘Cultures of Disasters: Society and Natural Hazards in the Philippines’).
Biografia
Paulina Machuca 
(Colima, Mèxic, 1982) és professora i investigadora del Colegio de Michoacán. En els últims anys s'ha especialitzat en la història dels intercanvis culturals entre Mèxic i Filipines durant els segles XVI, XVII i XVIII. Entre les seves publicacions més recents es troben "El vino de cocos en la Nueva España: historia de una transculturación en el siglo XVII" (2018, premi Francisco Javier Clavijero de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic a la millor recerca històrica) o "Historia mínima de Filipinas" (2019, finalista dels premis ICAS IBP 2021). En 2016 va coordinar, juntament amb Thomas Calvo, "México y Filipinas: culturas y memorias sobre el Pacífico", i en 2022, juntament amb Guillaume Gaudin, "Las Filipinas, ¿una periferia global? Gobernar y vivir en los confines del Imperio hispano". En 2013 va dirigir el documental "Hacer tuba en México y Filipinas: cuatro siglos de historia compartida". És membre del Sistema Nacional d'Investigadors de Mèxic. En 2011 va rebre la Beca per a la Dona en les Humanitats, distinció atorgada per la Presidència de la República i el CONACYT.
Índex
Indice
PRÓLOGO, por Virginia García Acosta
INTRODUCCIÓN
Primera Parte
LA TRANSICIÓN ARQUITECTÓNICA EN ENTREDICHO
1. La paja y la piedra: dos visiones encontradas
2. El recuento de los daños tras el sismo de San Andrés
Segunda Parte
LA GESTIÓN DEL DESASTRE
3. (Des)organización social y carestía
4. Reconstruir «Nínive penitente»: tres respuestas a distintos niveles
Tercera Parte
FRAGILIDADES INTERNAS Y EXTERNAS
5. La comunicación fracturada desde el «Tercer mundo»
6. Sublevación en la Pampanga tras el sismo
Cuarta Parte
EXPLICACIONES CIENTÍFICAS Y RELIGIOSAS DE LOS SISMOS
7. Entre Panlinugun y Aristóteles: dos explicaciones sobre el origen de los sismos
8. El escuadrón del divino castigo: interpretaciones religiosas sobre el origen de los sismos
CONCLUSIÓN: Filipinas, un archipiélago de certezas sísmicas
ANEXOS
Anexo 1. «Relación inédita del jesuita Francisco de Roa sobre el terremoto que sucedió en las islas Filipinas a 30 de noviembre del año 1645 a las 8 de la noche», Paulina Machuca
Anexo 2. «Dos relaciones de sucesos manileñas del padre Fayol (1647)», Jorge Mojarro
BIBLIOGRAFÍA
ÍNDICES DE FIGURAS, MAPAS, TABLAS Y GRÁFICOS
