Sobre la igualtat dels dos sexes

Quan Simone de Beauvoir va publicar ‘El segon sexe’ (1949) va emprar com a epígraf una frase de ‘Sobre la igualtat dels dos sexes’ (1673), obra que reconeix explícitament com a referent del feminisme: «Tot el que n’hagen dit els homes [de les dones] ha de ser sospitós, perquè són jutges i part». Poulain de La Barre aplicà el mètode cartesià per a criticar la desigualtat entre homes i dones, que considerava el prejudici més universal i més arrelat. Es tracta d’una crítica al prejudici, exponent del pensament il·lustrat, des de la raó cartesiana, que evidencia dues qüestions: el valor de la raó per a posar en dubte la desigualtat entre homes i dones, i el valor del pensament il·lustrat enfront dels costums arrelats en interessos de domini, concretament del domini dels homes sobre les dones. Un discurs, al capdavall, que és a la base d’un pensament feminista crític encara vigent.

Nascut a París el 1647 en una família de juristes, François Poulain de la Barre, destinat al sacerdoci pel seu pare, va estudiar teologia a la Sorbona, on va obtenir el grau de batxiller el 1666. Tanmateix, després d’haver entrat en contacte amb els nous corrents cartesians, es va allunyar de la filosofia escolàstica. El seu esperit crític el va enfrontar amb les jerarquies eclesiàstiques i va patir-ne les conseqüències: va ser desterrat de París i destinat a parròquies pobres i allunyades. Finalment, es va convertir al calvinisme per la qual cosa no sols la seua família el va repudiar, sinó que fou perseguit. Va haver de fugir a Ginebra el 1688, després de la revocació de l’edicte de Nantes que autoritzava la llibertat de culte amb restriccions als hugonots. Acollit com a ciutadà a Suïssa, es va casar i va tenir dos fills. S’hi va dedicar a l’ensenyament fins que va morir, el 4 de maig de 1723. Cartesianisme, protestantisme i defensa del francès són els trets que caracteritzen la modernitat de Poulain.

Introducció

Sobre la igualtat dels dos sexes