Sinopsi
Detalles
L’amistat és un tema clàssic, que ja van tractar Plató, Aristòtil, Ciceró o Montaigne. Fou exaltada pel Romanticisme i analitzada per la sociologia (Simmel). Aquesta obra integra dos escrits de Siegfried Kracauer: un article publicat a la revista filosòfica ‘Logos’ (1918) i la seua continuació (1921), apareguda en un llibre d’homenatge al rabí renovador N. A. Nobel. L’interès de l’obra és triple: presenta l’esbós d’una teoria sobre l’amistat –entre la filosofia i la sociologia–, ajuda a comprendre la teoria crítica en temps de la República de Weimar i aporta notícies biogràfiques de Kracauer i de membres de l’Escola de Frankfurt, com ara Adorno, amb el qual mantingué una intensa relació en l’època que es reflecteix en l’obra.
Biografia
SIEGFRIED KRACAUER, (1889-1966) fou un novel·lista, crític artístic, historiador de la cultura i sociòleg alemany que, amb l’ascens del nazisme, hagué d’exiliar-se a França i als Estats Units. Estigué molt relacionat amb l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Frankfurt (l’Escola de Frankfurt) i amb la instauració de la sociologia científica als Estats Units (Lazarsfeld). Els seus escrits són paradigmàtics de l’estudi de la relació entre les manifestacions culturals i els canvis socials. Així, es considera pioner en l’anàlisi de les classes mitjanes o de l’expressió de l’època en les manifestacions artístiques i en l’estudi del paper del cinema en la configuració de la consciència col·lectiva.
