Sinopsi
Detalles
La història dels processos de racialització que van marcar la transformació d’Europa i les seues colònies des del final de l’edat mitjana fins a l’era de les revolucions projecta llum sobre l’evolució de la societat, les institucions i les cultures. Descriu el desig de categoritzar els individus i els grups, de tancar-los en identitats que es presenten com a intangibles, de discriminar col·lectius dominats o fins i tot d’organitzar una opressió a gran escala contra poblacions definides per la seua raça. Hi ha quatre focus que permeten traçar la línia que vertebra la història de la raça: la noblesa de naixement enfront de l’ennobliment, la naturalesa jueva o musulmana que persisteix en la sang dels conversos, l’origen indeleble del mestissatge a l’Amèrica colonial i la deshumanització dels africans mitjançant el tràfic d’esclaus. Aquests fenòmens són les experiències històriques en què es van basar els autors de la Il·lustració per a classificar la humanitat en races. En el Segle de les Llums, per bé que d’una banda es va proclamar la universalitat dels drets humans, d’una altra es van jerarquitzar els grups humans. El segle dels filòsofs pot llegir-se, per això, com a fruit d’una història passada i com a fonament d’una història inacabada, la nostra.
Biografia
Jean-Frédéric Schaub 
, director d’estudis de L’École des Hautes Études en Sciences Socials, és especialista en les monarquies ibèriques dels segles XVI i XVII. Ha dedicat el seu treball de recerca a la història política de la reialesa de l’Antic Règim, a l’esclavitud atlàntica i a la minoria jueva en el context espanyol i s’ha centrat en els processos de canvi que es produeixen en les estructures polítiques d’Europa Occidental en l’era moderna a partir dels casos dels països ibèrics.
Silvia Sebastiani és historiadora i docent en L’École des Hautes Études en Sciences Socials. Especialista en la Il·lustració, en la història intel·lectual i en el coneixement antropològic del món britànic i de l’espai atlàntic, ha dedicat les seues investigacions a la qüestió de la raça i el gènere durant aquest període. És especialista en la Il·lustració escocesa i ha publicat nombrosos treballs sobre qüestions de raça, gènere, animalitat i escriptura històrica en revistes internacionals i volums col·lectius.
Índex
Indice
INTRODUCCIÓN: UNA CUESTIÓN DE TIEMPO
1. LA RAZA COMO DISTINCIÓN NOBILIARIA
La elección y la sangre
Competencia social e ideología
La prueba de la adopción
Genealogía y pureza de sangre
¿Cerrada por naturaleza y abierta por necesidad?
2. LAS SOCIEDADES JUDÍAS DE EUROPA Y LA FORMACIÓN DE LAS CATEGORÍAS RACIALES
¿Por qué los judíos?
Cuando los judíos eran judíos
Políticas de conversión
Limpieza de sangre
La Inquisición o el tribunal del Santo Oficio
Las monarquías ibéricas: proximidad y distancia
Conclusión
3. EXPANSIÓN COLONIAL, DISCRIMINACIÓN RACIAL Y MESTIZAJE
Expansiones cercanas, el enemigo interior
Expansiones lejanas, el imperio de la barbarie
El lugar de los mestizos como medida del orden racial
Las pinturas de castas
Una historiografía en ciernes
4. ESCLAVITUD, COLOR Y RAZA
Preámbulo: esclavitud y raza
En el principio era la blancura
Europa/África, una vieja familiaridad
Los misterios de la piel negra
Esclavitud, trata y sus justificaciones
Negros, libres y desiguales
El Código Negro: síntoma de un punto álgido en el régimen esclavista
¿Emancipación sin abolición?
5. RAZA E ILUSTRACIÓN: HISTORIA DE UNA CONTROVERSIA
«Dudas sobre el hombre»: introducción
Razas e Ilustración, un pesado legado historiográfico
Adán ya no basta: poligenismos en la Edad Moderna
Voltaire y Hume poligenistas: especies plurales y causas morales
El punto de inflexión antropológico de la Ilustración
6. OBSERVANDO LA ILUSTRACIÓN A CONTRALUZ: CLASIFICACIONES, HISTORICIDAD, ESCLAVITUD
Las razas en las síntesis naturalistas de la Ilustración
Hombre mono
La raza en los relatos históricos de la Ilustración
Raza y esclavitud
Conclusión
EPÍLOGO
CRÉDITOS FOTOGRÁFICOS
ÍNDICE ONOMÁSTICO
