Primera part de la Història de València

Una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l'època foral que, més enllà de les seues inexactituds, permet de submergir-nos en el món cultural i mental del segle XVI. El text és fruit d'una època i mostra una intencionalitat concreta: la construcció de la imatge històrica de la ciutat de València i del seu territori.

Vicent J. Escartí Soriano  és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna. És director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. És fundador i director de la revista ‘Scripta’, de la Universitat de València, i dirigeix també la ‘Revista Valenciana de Filologia’, de la Institució Alfons el Magnànim - CVEI. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el ‘Llibre dels feits’ de Jaume I, la ‘Crònica’ de Muntaner, el ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Matorell, la ‘Vita Christi’ d’Isabel de Villena, la ‘Primera part de la Història de València’ de Pere Antoni Beuter o el ‘Dietari’ de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’IEC pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’IIFV. Darrerament ha publicat el volum ‘Jaume I en la memòria d’un poble’ (València, 2021). En l’àmbit de la literatura de creació ha publicat diferents novel·les: ‘Dies d’ira’, ‘Els cabells d’Absalom’, ‘Espècies perdudes’, ‘Nomdedéu’, ‘Naumàquia’, ‘L’abellerol mort’ i ‘El mas de les ànimes’. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com ‘Levante’ i ‘Saó’.