Nous veïns a la ciutat

"Nous veïns a la ciutat" nos habla de la Valencia de los inmigrantes: la distribución residencial, cómo se insertan en los espacios públicos y el tejido social, qué relaciones mantienen con el resto del vecindario ... La situación en Valencia se compara con otras ciudades, como Barcelona y Montreal, y se analizan las formas de inserción urbana, que presentan fenómenos comunes a todos los grandes núcleos urbanos (barrios de población inmigrante, espacios de sociabilidad propia, negocios étnicos ...). La segunda parte del libro se centra en Russafa, seguramente el barrio más multicultural de Valencia: la vida cotidiana en la calle, la plaza y el mercado nos muestra las dinámicas que se generan, no sin problemas y tensiones, desde la convivencia pacifica pero distante hasta otras de menos inclusivas. Este trabajo obtuvo el segundo galardón del Premio de Investigación Cultural «Marcara de Lozoya» (2005), otorgado por el Ministerio de Cultura. Francesc Torres Pérez (Teresa de Cofrents, 1957) es trabajador social, sociólogo y doctor en Sociología por la Universitat de València. Sus trabajos se han centrado en el proceso de inserción de los inmigrantes extracomunitarios en el País Valencià y en España, con particular atención en las vertientes social, identitaria y de políticas públicas. De los diferentes escenarios sociales donde se da este proceso, sus investigaciones destaca la importancia de la inserción urbana de los nuevos vecinos, de la sociabilidad y de la convivencia cotidiana, y de las transformaciones que se están produciendo en nuestros pueblos y ciudades. Entre otras publicaciones es coeditor del libro Inmigrantes, ¿cómo los tenemos?. Algunos desafíos y (malas) respuestas (2002) y La participación de los inmigrantes en el ámbito local (2006). Actualmente es profesor en el Departamento de Sociología y Política Social de la Universidad de Murcia.

ÍNDEX
PRÒLEG, Josepa Cucó
INTRODUCCIÓ
PRIMERA PART
ESPAI, RELACIONS SOCIALS I IMMIGRANTS A LA CIUTAT
I. ÀMBIT URBÀ I INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS
1. Heterogeneïtat, especialització i sociabilitat en l’àmbit urbà
2. Qui és foraster a la ciutat? La construcció social de l’immigrant
3. La inserció urbana dels nous veïns
4. Inserció residencial i procés d’integració. L’Escola de Chicago
5. Concentració ètnica, sentit comú i model d’inserció urbana
II. LA INSERCIÓ RESIDENCIAL DELS NOUS VEÏNS A VALÈNCIA
1. Els estrangers a València
2. Els nous veïns. Trets generals de la immigració extracomunitària a València
3. On viuen els immigrants? Una distribució desigual al si de la ciutat.
4. Apunts sobre inserció residencial, espais d’immigració i convivència interètnica a València
5. Apunts sobre l’habitatge immigrant a València
III. ALTRES EXPERIÈNCIES D’INSERCIÓ URBANA
1. La immigració estrangera a Barcelona
- 1.1 La inserció residencial a Barcelona. 1986-2004
- 1.2 La centralitat de Ciutat Vella en la Barcelona immigrant
- 1.3 Semblances i diferències entre València i Barcelona. El pes de la història
2. Distància, diferència i ordre comú. La inserció urbana a Mont-real
- 2.1 La conformació de l’ordre residencial a Mont-real
- 2.2 La transformació del model. La inserció urbana de la nova immigració
3. Apunts sobre inserció urbana i barris d’immigrants
IV. ELS ESPAIS PÚBLICS I LA INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS
1. Espai públic, sociabilitat i immigració
2. Un espai propi. El Jardí del Túria
3. Espai públic, concentració ètnica i inserció
4. Un ús compartit: el Passeig Marítim
5. La copresència i la convivència distant i pacífica
6. Els espais públics en la ciutat multicultural
V. COL·LECTIUS D’IMMIGRANTS, PROCESSOS D’INSERCIÓ I XARXES SOCIALS A VALÈNCIA
1. Equatorianes i equatorians a València. De les xarxes d’amigues a les xarxes familiars
2. Els xinesos: veïns de València i ciutadans transnacionals
3. Les xarxes dels senegalesos de venda ambulant
4. La diversitat de xarxes dels marroquins
5. Xarxes i estratègies d’inserció
6. Les xarxes com a organitzadores socials
7. Migració, xarxes i grups familiars
SEGONA PART
SOCIABILITAT I CONVIVÈNCIA A RUSSAFA
VI. EL BARRI DE RUSSAFA
1. La conformació de la Russafa actual
2. Un barri dinàmic i en procés de transformació
3. Problemes i tensions
VII. ELS NOUS RUSSAFINS
1. La inserció dels immigrants al barri. Fenòmens de concentració i dispersió relativa
2. Apunts sobre la residència immigrant al barri de Russafa
3. Els moros al barri. La comunitat magribina de Russafa
4. Jerarquies valoratives: equatorians versus magribins
5. Els equatorians
VIII. ELS NEGOCIS ÈTNICS AL BARRI
1. Grup ètnic, etnicitat i immigració
2. El sorgiment dels ethnic business: economia ètnica i enclavament ètnic
3. El debat sobre el desenvolupament de l’economia ètnica
4. El concepte de negoci ètnic
5. Els negocis ètnics a Russafa. Trets generals
6. Magribins: negocis orientats envers la comunitat pròpia
7. Els comerciants xinesos
8. Els locutoris llatinoamericans
9. Els negocis dels senegalesos
10. Els negocis ètnics de Russafa com a fenomen social total
IX. LES SOCIABILITATS DE RUSSAFA: CONVIVÈNCIA ALS CARRERS I VIDA ASSOCIATIVA
1. La sociabilitat immigrant de carrer a Russafa
2. Els discursos sobre els grups de cantó magribins
3. Els equatorians al Mercat
4. Escenes a la plaça. «La china es una buena mujer»
5. L’ associacionisme dels immigrants a Russafa
6. Les associacions d’algerians i marroquins
7. L’associació d’equatorians Rumiñahui
8. Algunes refl exions sobre el fenomen associatiu immigrant a Russafa i València
9. Les associacions del barri i la immigració. Discursos
X. LES DINÀMIQUES DE LA CONVIVÈNCIA
1. El malestar intern, la tensió importada i les dinàmiques que es generen
2. L’ambient de tots els dies
3. Quina Russafa es vol? Millora urbana, multiculturalisme i concertació
A TALL DE CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX DE TAULES
ÍNDEX DE MAPES
ANNEXOS
1. Població estrangera per barris de València i percentatge sobre el total de la població. Anys 1998, 2000, 2002 i 2004
2. Veïns estrangers a les zones estadístiques de Barcelona i percentatge sobre el total de la població. Any 2004
3. Veïns immigrants als districtes de a Mont-real i percentatge sobre el total de la població. Any 2001
4. Entrevistes
5. Cronologia