Sinopsi
Detalles
Ludwig Wittgenstein deia el següent: “L’ésser humà viu la seua vida diària amb la brillantor d’una llum de la qual no s’adona fins que aquesta s’apaga. Si s’apaga, llavors la vida és desposseïda sobtadament de qualsevol valor, sentit, o com hom vulga dir-li. Hom s’adona de sobte que per si mateixa la mera existència –diríem– encara està completament buida, deserta. És com si s’esborrés la lluïssor de totes les coses, tot està mort. Això s’esdevé de vegades, per exemple, després d’una malaltia –però no per aquesta raó és, naturalment, menys real o menys important, és a dir, no per això es pot solucionar arronsant-se d’espatlles. Llavors hom està mort en vida. O més encara: això és l’autèntica mort que caldrà témer, perquè el pur ‘final de la vida’ no és viscut (com he escrit amb tota la raó). Però el que ara he escrit ací tampoc no és tota la veritat”.
