Migraaaantes o sobra gente en este puto barco o el salón de la alambrada

Migrants a mercè de traficants, salons futuristes on s'anuncien seductors avanços en filats, malvats que s'aprofiten de la misèria i fragilitat dels més desvalguts: Matei Visniec en aquesta obra ens mostra amb tota la seua cruesa el drama actual de la immigració, empitjorat pel dels refugiats. Màgia teatral que commou, gaudi per a la imaginació i el pensament que, una vegada acabada l'obra, ens deixen una profunda amargor. I tal vegada, el desig de fer alguna cosa. Amb el seu geni dramàtic, que ens du del grotesc al terrible, de l'irònic al poètic, del real al fantàstic, Matei Visniec, mestre de l'humor negre, ens fa fins i tot esbossar un somriure, un somriure molt amarg, davant la catàstrofe humanitària que ens presenta en aquesta obra feta de quadres dramàtics on s'alternen diferents línies argumentals.

Matei Visniec  (Rădăuţi, Romania, 1956), prolífic escriptor franc-romanès, va començar a escriure a la fi de la dècada de 1970. Encara que la seva primera vocació va ser poètica, el seu talent s’ha concentrat en el teatre, amb més de quaranta obres publicades fins avui. En l’actualitat segueix en plena activitat, tant en el gènere de la poesia (‘Vi se pare cumva nedreaptă dispariţia dumneavoastră’, 2019) i la novel·la (‘Un secol de ceaţă’, 2021), com en el del teatre (‘Lysistrata, dragostea mea’, 2023). Escriptor dissident i censurat durant la dictadura comunista de Ceauşescu, es va exiliar a França en 1987, i des de llavors ha escrit la seva obra en romanès i francès, autotraduint-se a vegades. En la seva obra, Matei Visniec indaga tant en les xacres de les societats comunista i capitalista com en els conflictes inherents a la condició humana, inspirant-se en diverses fonts i corrents teatrals. Plantejant, com ell mateix diu, més dilemes que problemes, esperona la capacitat crítica del lector o l’espectador, alhora que els captura en un univers dramàtic molt seductor.