Sinopsi
Detalles
El nou monogràfic de ‘Mètode’ aprofundeix en les relacions entre alimentació, societat i salut. Allò que mengem és determinat per nombrosos factors i influeix no només en la nostra salut sinó també en la forma de relacionar-nos amb els altres. Vivim en un context en què la gran quantitat d’informació al nostre abast sovint no ens facilita la presa de decisions, sinó tot al contrari. Tal com constaten Gonzalo Casino i Montserrat Rabassa, coordinadors de “Bo per a menjar”, en la introducció: “Mai com ara havia estat tan fàcil menjar bé i menjar malament”. Encapçala el número un article de Patricia Aguirre, titular de la càtedra d’Antropologia Alimentària a la Universitat Nacional de Lanús (Argentina), sobre la història social del menjar. Els investigadors Raul Zamora-Ros i Carlos Alberto González, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), presenten els avanços recents en epidemiologia nutricional com a eina destacada per a estudiar les relacions entre l’alimentació i les malalties. Clara Gómez-Donoso, Miguel A. Martínez-González i Maira Bes-Rastrollo, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, aprofundeixen en la necessitat d’evolucionar cap a un consum més saludable i sostenible en les societats industrialitzades. A continuació, l’aportació de Maria Manera i Gemma Salvador, dietistes-nutricionistes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, presenta les principals adaptacions de les guies alimentàries al context i a les noves evidències científiques dels darrers anys. D’altra banda, M. Carmen Blanco-Gandía, Macarena González-Portilla i Marta Rodríguez-Arias, investigadores i docents de les universitats de Saragossa i València, plantegen des de l’àmbit de la biopsicologia si el menjar ultraprocessat pot convertir-se en porta d’entrada a l’addicció. Tanquen aquest apartat el catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de València, José Miguel Soriano del Castillo, i la investigadora Mª Inmaculada Zarzo Llobell amb un article sobre els perills de les dietes miraculoses. El monogràfic està il·lustrat per l’artista José María Molina Ciges, una de les figures més rellevants de l’art contemporani valencià, que en aquesta col·lecció ret homenatge al pintor italià Giorgio Morandi. A més, inclou una anàlisi dels mals de la ciència en temps de COVID-19 de Juan Ignacio Pérez Iglesias, un article sobre la paleoproteòmica com a eina per a ajudar-nos a entendre el nostre passat de Marc de Manuel i Tomàs Marquès-Bonet, una reflexió de David Bueno i Torrens sobre l’aplicació de la neurociència a l’educació, i un repàs a les activitats que han desembocat en el col·lapse del Mar Menor, així com a les possibles solucions, de la mà de Julia Martínez Fernández i Francisca Giménez Casalduero. I l’espai de l’entrevista es dedica a Roger Bartra, investigador emèrit de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i autor de llibres com ‘Chamanes y robots’ (2019) i ‘Antropología del cerebro’ (2007). Completen el número les habituals seccions de col·laboracions i l’apartat dedicat a les novetats dels llibres de divulgació científica.
