Sinopsi
Detalles
Som el que recordem, o el que recordem ens diu qui som. Les fonts orals permeten que ens acostem a la dimensió biogràfica, a la subjectivitat i a la vida quotidiana. Aquest llibre analitza com la militància anarquista i anarcosindicalista espanyola va construir el seu procés de politització al llarg del segle XX mitjançant pràctiques individuals orientades a la transformació personal i social a través de l’acció col·lectiva en espais significats com a llibertaris. Es basa en més d’un centenar d’entrevistes, procedents en la seua majoria de l’arxiu oral de la Fundació Salvador Seguí de València, així com en premsa i literatura anarquista. Aquests testimoniatges mostren com la identitat política anarquista es forjava en la família, el treball, els sindicats i ateneus, les escoles racionalistes i els grups anarquistes, excursionistes, esperantistes i naturistes, així com en organitzacions com la CNT, la FAI, les Joventuts Llibertàries o Dones Lliures. Aquests àmbits van modelar identitats militants que es van posar a prova durant la Guerra Civil, el colp d’estat, la revolució i la posterior repressió en presons i camps de concentració. Aquestes experiències configuraren trajectòries vitals que, anys després, permeten reflexionar sobre què significava ser llibertari i què definia aquesta identitat. La història oral es converteix així en una via per a fixar la memòria i evitar l’oblit, perquè en el record es construeixen els sentits que donen significat a l’acció. Recordar és, potser, una manera d’existir i de mantenir viu el somni llibertari.
Biografia
Miguel Asensio Gómez
és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València. El seu treball s’ha ocupat de l’estudi del procés de construcció de les identitats polítiques i de gènere a través de les històries de vida i la memòria oral de militants llibertaris que van viure durant la seua joventut contextos històrics clau, com la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil, la repressió franquista i l’exili. En aquest sentit, destaca el seu llibre ‘Las milicias valencianas en la Guerra Civil, 1936-1937’ (2021), així com altres publicacions centrades en l’estudi de la revolució anarcosindicalista, les pràctiques naturistes, l’experiència escolar, la vivència i pràctica de l’ateneu i del sindicalisme, l’ús de la intertextualitat bíblica com a arma política revolucionària o l’estructuració de l’agrupació i posterior revista ‘Mujeres Libres’, orientada a la capacitació i emancipació femenina dins del moviment llibertari.
Índex
Indice
INTRODUCCIÓN
Memoria e identidad libertaria en los testimonios orales
LA SOCIALIZACIÓN DE LA IDEA. EL ANARQUISMO APRENDIDO DESDE LA INFANCIA
La familia: El primer contacto con el anarquismo: «Mi padre era libertario y era respetado por todos»
La experiencia escolar como factor identitario: «El hombre es lo que le enseñan»
La experiencia militante en la escuela racionalista: «Todo lo íbamos a conseguir a través de la educación»
EL MUNDO LABORAL Y EL DESCUBRIMIENTO DEL SINDICATO. UN LUGAR SEGURO
Sociabilidad y práctica anarquista en el ámbito laboral y sindical: «El que trabaja necesita tener una defensa»
La CNT: Una vivencia cultural y de acción colectiva: «Las primeras letras que yo aprendí, las aprendí en el sindicato»
EL ASOCIACIONISMO. UNA VIVENCIA CULTURAL Y DE ACCIÓN COLECTIVA
El ateneo como espacio cultural y de socialización: «En los ateneos se divulgaba el anarquismo»
Las Juventudes Libertarias: «Creíamos tener la ilusión de una acción cultural extrema»
El aprendizaje del esperanto: «La idea era representar la fraternidad»
Mujeres Libres y la emancipación femenina: «Las mujeres venían y decían: “Yo quiero saber leer y escribir”»
PRÁCTICAS NATURISTAS E IDENTIDAD REVOLUCIONARIA
La idea naturista: «La búsqueda de un sentido universal de la vida»
Nuevas prácticas y espacios. La gimnasia y el vegetarianismo: «Esta actividad venía dada por las ideas»
La práctica del excursionismo y del desnudismo: «Con el naturismo queríamos transformar al hombre»
Un modelo de vida revolucionario: «Nos decíamos naturistas porque vivíamos en contacto con la naturaleza»
EL CAMINO HACIA LA ACRACIA. LA REPRESENTACIÓN DE LA IDEA Y DEL ANARQUISTA
La representación de la anarquía y del libertario: «El fin que nosotros perseguíamos era la revolución social y política»
El puritanismo como nueva moral: «Los jóvenes verdaderamente dejaron de beber y de fumar»
El militante sindicalista: «La CNT era la correa, el enganche del anarquismo»
La representación de la FAI: «Éramos la punta de lanza del izquierdismo»
EL GOLPE DE ESTADO Y LA GUERRA CIVIL. LA EXPERIENCIA DE LAS MILICIAS
La reacción al golpe de Estado en Valencia: «El golpe de Franco fue contra la clase trabajadora»
El asalto a los cuarteles: «Lo hicimos para defender nuestros derechos»
Las milicias entran en combate: «La metralla cayó sobre nosotros»
La experiencia militante del frente de Teruel: «Era una guerra de lucha de clases»
Cotidianidad y supervivencia en las columnas de milicianos: «Son cosas que pasaron que no quieres recordar»
Las milicianas en la guerra: «Muchas fueron a luchar con fe, pero otras nos insultaban»
LAS COLECTIVIDADES COMO EXPERIENCIA REVOLUCIONARIA
La colectividad de Llíria: «Nosotros éramos revolucionarios»
El anarcocomunismo desde dentro: «No tuvimos tiempo para cambiar las cosas»
La experiencia revolucionaria en Bétera: «Los miembros eran gente pobre sin tierra»
EL FIN DEL SUEÑO LIBERTARIO. LA REPRESIÓN FRANQUISTA
Del sueño libertario a la pesadilla. La derrota de 1936: «Tanto sufrimiento para este final»
La memoria de la represión franquista: «Aquellos años fueron terribles y vengo a decirlo por eso»
El camino al exilio: «El exilio no acaba, no puede acabar»
CONCLUSIÓN
FUENTES ORALES CONSULTADAS
PUBLICACIONES PERIÓDICAS CONSULTADAS
BIBLIOGRAFÍA
