Història

Saber més

Una mirada històrica a la Taula de Canvis de València, elaborada a partir de l'anàlisi de les lleis que en regulaven la gestió i de l'estudi dels llibres de comptabilitat, que posa de manifest que fou una institució financera modèlica i en certa mesura pionera en aspectes com ara el sistema comptable, o els procediments de control intern dels llibres d'assentaments. Saber més

Saber més

Una aportació clau sobre la societat del barroc que depassa la història de gènere. El marc social, la legislació, el treball, les solidaritats socials, els interessos estratègics i econòmics de les núvies i de les famílies a l'hora de trobar marit (o gendre), o la situació de les vídues que en tornar-se a casar han de restituir el dot, se'ns mostren des d'una òptica renovada. Saber més

Les Corts, especialment les del regne de València, i la burocràcia de l'Espanya imperial són els dos grans temes en què s'estructura un llibre que permet entendre, entre altres qüestions, les circumstàncies que portaren el País Valencià a acceptar la Unió d'Armes d'Olivares, o el paper dels col·legis majors espanyols en l'educació de les elits burocràtiques imperials. Saber més

L'estudi del municipi borbònic de Xàtiva i el procés de la seua instauració després de la Guerra de Successió permet conèixer, des de la perspectiva del canvi polític local, aquest període decisiu de la història valenciana. Així, s'aborda el desenvolupament, al llarg del Set-cents, de les noves institucions borbòniques a Xàtiva, ara Sant Felip, com el corregiment i l'ajuntament. Saber més

Els assajos que es recullen aborden des d'una perspectiva interdisciplinària l'anomenada musicologia urbana, la qual, mitjançant un acostament centrat en la interpretació de la música inserida en l'espai físic, simbòlic, social i cultural de la ciutat, problematitza i desenvolupa la reconstrucció de l'entramat de relacions que subjau en les pràctiques musicals urbanes. Saber més

En el context de l'Imperi hispànic, les Corts posaven a prova les difícils relacions entre una monarquia cada vegada més autoritària i un regne com el de València que defensava la seua autonomia foral, alhora que l'estudi de la legislació i del comportament del braç militar permeten copsar el reforçament de l'aristocràcia. Saber més

Al final de l'edat mitjana, al costat del nou impost públic, les rendes patrimonials encara eren el pilar bàsic de la hisenda reial al País Valencià. L'estudi de les principals batllies meridionals contribueix a esbrinar les complexes relacions entre fiscalitat, demografia i creixement econòmic en el sistema feudal. Saber més