Filosofia

Saber més

Saber més

La difusió del coneixement universitari, sovint massa limitat a les aules de les facultats, és un objectiu de les institucions acadèmiques i culturals. Aquests textos -fruit del Congrés sobre Emmanuel Kant celebrat l'any 2004 a València- permeten acostar el pensament del gran filòsof a un públic més ampli del que se suposa estrictament vinculat amb la filosofia. Saber més

Schiller es va rebel·lar contra els límits imposats per l'especialització i la professionalització del saber, criticant les barreres que alça l'academicisme i oposant-se a la reducció del coneixement a un simple valor de canvi. Els textos recollits en aquest volum es van presentar en la Trobada sobre Friedrich Shiller (1759-1805) celebrada a València (2005). Saber més

El volum recull els textos presentats en el congrés internacional de filosofia dedicat al pensador Emmanuel Lévinas. Un recorregut a través del seu pensament: la seua posició dins i fora de la filosofia, la torsió del concepte tradicional d'ètica o de llenguatge, la convergència o divergència de l'ètica i la política, així com les arrels jueves del seu pensament. Saber més

En el present volum es recullen les intervencions d'un nodrit grup d'especialistes en l'obra hegeliana, tots ells participants en el congrés internacional sobre la Fenomenologia de l'esperit de G. F. W. Hegel, organitzat pel MuVIM i la Universitat de València en 2007. Inclou tam-bé, a manera de ressenya, les novetats bibliogràfiques relacionades amb l'univers hegelià. Saber més

Per a commemorar la mort de l'escriptor Friedrich von Schiller, es reuneixen en aquest volum estudis entorn de la seua obra i la seua recepció en altres països, així com la seua influència en la producció literària d'autors posteriors. El llibre també recull alguns estudis sobre transversalitat de temes i motius schillerians transformats, entre d'altres, en música o filosofia. Saber més

Recull de les actes de les Jornades d'El descrèdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys desprès. Art, modernitat i descrèdit", celebrades el 2005 al MuVIM en col.laboració amb la Càtedra Joan Fuster. Van centrar l'estudi en el primer assaig de Fuster de temàtica artística que ocupava en la postguerra, determinades claus polèmiques entre el realisme i l'abstracció pictòrica. Saber més

El pare Traggia era una persona profundament conservadora, partidària de l'absolutisme i amb una visió teocèntrica de la societat. El seu testimoni des de Malta, on es va autoexiliar, posa en dubte el conservadorisme i la beateria que generalment s'adjudica a la Mallorca de principi del segle xix. De nou, la consulta de les fonts contradiu la història que se'ns ha volgut transmetre. Saber més