Art

Ground agafa per les banyes el bou del xoc de l'art contemporani platejant, en el nivell de la reflexió filosòfica, aquelles preguntes «grosseres» que pareixien confinades en la resposta de l'home del carrer o del crític reaccionari: no és una bestiesa eixa pila de rajoles en el museu? No obstant això, la seua intenció no és fer-nos prendre partit a favor o en contra de determinades obres d'art del Minimal o del Conceptual. Saber més

Per a Du Bos, la finalitat específica de l'art és emocionar. Aquestes reflexions, fruit de més de deu anys de treball, van ser publicades per primera vegada el 1719 i constitueixen la seua exposició més treballada sobre la teoria de les arts. Saber més

L'obra de Rousseau tenia mancança d'edicions accessibles al lector en castellà de textos sobre música. Significatius des del punt de vista de la teoria o filosofia musical, representen la primera producció literària teòrica del Romanticisme. Proclama la primacia de la melodia, a través de la qual s'expressa el sentiment, sobre l'armonia. Saber més

Wagner, més que un músic i un poeta amb nom, fou també un escriptor notable i pensador, i també un assagista prolífic. Les seues idees i les seues propostes, que aquí es recullen, són imprescindibles per a captar les relacions entre la música i la filosofia, o si es vol, entre la musicologia i la història de les idees, un aspecte fonamental de la teoria estètica. Saber més

L'obra de Jean Pierre de Crousaz, que sol ser citada com la primera d'estètica moderna redactada en llengua francesa, el Tractat del bell (1715) compagina i articula hàbilment idees ja existents amb unes altres de relativa novetat. Un dels seus primers treballs publicats, considerablement complementat i revisat en una segona edició del 1724. Saber més

Els assajos que componen aquest volum tracten de problemes inherents a la història de la música en les seues relacions amb la cultura, les ideologies i el pensament estètic del segle XX. I a la llum de l’evolució més recent es mostra que hi ha hagut una gran multiplicitat d’experiències musicals vàlides. Saber més

Les incursions de Fichte, a diferència d'altres (Kant, Schelling, Hegel, Schelegel i Schiller), en el territori de l'estètica són, comparativament, minses. Però aquestes comptades intervencions van ser decisives per a comprendre els rumbs que seguirà l'estètica en l'idealisme i el romanticisme. Els textos que es tradueixen en aquesta obra van deixar la seua empremta en la filosofia de l'època i van abonar incipients estils de pensament. Saber més

Situat en la cruïlla de la Il·lustració i el Romanticisme, el pensament de Herder, essencialment crític i intempestiu, té una complexitat que no pot reduir-se a les derives irracionalistes que poc tenien a veure amb el veritable sentit de les seues idees. Aquestes reflexions sobre l'estètica, a partir de l'escultura, permeten aproximar-se al pensament d'un humanista radical. Saber més

La filosofia de l'art és important perquè l'art és important. Un dels propòsits d'aquest llibre és, en paraules del seu autor, «mostrar que bona part de la filosofia de l'art no ha sigut pensada amb claredat». Són les tècniques d'investigació filosòfica que es poden aprendre de Wittgenstein les que permeten reconèixer les confusions en la filosofia de l'art recent i mostrar en què consisteixen. Saber més