Los poetas apócrifos de Max Aub

Maria Rosell

Col·lecció: Oberta, 204

ISBN: 978-84-370-8872-3

Matèria: filologia

Submatèries: comunicaciò i traducció

Idioma: castellà

Any ed.: 2012

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 23 cm

Pàgines: 144 pp.

12,50 €

Sinopsi

Detalles

Què ocorreria si els mitjans de comunicació anunciaren el descobriment d'una poetessa del segle VII a. de C., amiga de Safo i autora d'uns versos eròtics gravats sobre el marbre d'una tomba grega? Com es valoraria la seua escriptura, ignorada pels experts? I si es determinara la seua no autenticitat, o es tractara d'una falsificació inqüestionable, però perpetrada per un gran escriptor contemporani? En quins termes apreciem la diferència entre l'original i la còpia perfecta? Quins factors intervenen en l'experiència estètica? Afecta la signatura del poeta a la vivència de la lectura? Maria Rosell proposa en aquest assaig una lectura renovadora de la història de la poesia, seguint la pista a una faceta de Max Aub poc abordada: la lírica apòcrifa.

Índex

Índex

ÍNDICE
PALABRAS PRELIMINARES
LA LITERATURA APÓCRIFA, ¿UN NUEVO CANON?
La trayectoria de los apócrifos en Max Aub
Crear, dinamitar, ampliar, forjar el canon
Panorama de aproximaciones al fenómeno de la falsificación
El recorrido de este ensayo
Parada obligada: mis agradecimientos imprescindibles
PRIMERA PARTE
UNA HISTORIA DE LA POESÍA FALSIFICADA
1. REFERENTES DE LA MISTIFICACIÓN LÍRICA
La impronta de Antonio Machado
El desajuste terminológico en torno a lo apócrifo
Los referentes de Max Aub
André Walter, heterónimo de un André Gide de juventud
A. O. Barnabooth, heterónimo dandi de Valéry Larbaud
Fernando Pessoa en la retaguardia
El paradigma del actor-autor
La experimentación genérica como nota dominante: Rafael, heterónimo de Unamuno.
2. RASGOS DISTINTIVOS DE LO APÓCRIFO
Heterónimo, pseudónimo, apócrifo, superchería, mistificación: qué registran los diccionarios sobre el léxico de la falsificación
La falsificación de moneda como metáfora.
Falsos poetas de la Ciudad: detalles de composición, rasgos definitorios y valor histórico de su poesía
Otras voces lusófonas: Fradique Mendes, designador de la Modernidad
3. EL ALCANCE DE LA SUPERCHERÍA EN LAS ANTOLOGÍAS DE POESÍA
El motivo del manuscrito hallado y encontrado en extrañas circunstancias
Breve recuerdo de Ossian
Una nueva Safo para la Francia de entresiglos
El esnob, nuevo blanco de la parodia literaria en la poesía mistificada
Entre la parodia y la sublimación del otro
Esos señores, perfectamente respetables
Mérimée toca música yugoslava
Otras antologías paródicas de poesía: Le Parnassiculet Cotemporain y Les Déliquescences d’Adoré Floupette
Palabras finales en torno a la figura del impostor
SEGUNDA PARTE
MAX AUB, EL MODESTO POETA
4. ANTOLOGÍA TRADUCIDA E IMPOSIBLE SINAÍ DE MAX AUB: LA VOZ EN POLIFONÍA
Interpretación de Antología traducida
La vuelta a los clásicos
Una lectura de Imposible Sinaí
TERCERA PARTE
UNA ESPAÑA APÓCRIFA DESPUÉS DE MAX AUB
5. ISIDORO CAPDEPÓN, UN FALSO POETA PROTOFALANGISTA DE FEDERICO GARCÍA LORCA
La sátira institucional: premios, antipremios, falsos premios
La escritura colaborativa, otra dimensión del Autor
6. DESDE LA PERIFERIA Y FUERA DE LA METRÓPOLIS: PARNASILLO PROVINCIAL DE POETAS APÓCRIFOS Y OTRAS ANTOLOGÍAS
La superchería como arma de combate: El Sindicato del Crimen
Ausencias llamativas: las otras mistificadoras
FINAL DE TRAYECTO
BIBLIOGRAFÍA

Citació

Rosell García, M. [Maria] (2012). Los poetas apócrifos de Max Aub. Universitat de València.

Rosell García, Maria. Los poetas apócrifos de Max Aub. Universitat de València, 2012.

ROSELL GARCÍA, Maria. Los poetas apócrifos de Max Aub. Valencia: Universitat de València, 2012. ISBN 978-84-370-8872-3.

Rosell García, Maria. Los poetas apócrifos de Max Aub. Valencia: Universitat de València; 2012. 144 p.

Copiar al portapapeles