Sinopsi
Detalles
Eclesiàstic, hebraista, numismàtic, viatger, preceptor reial i reformista, Francisco Pérez Bayer (1711-1794) fou un membre destacat del denominat «grup valencià» en la cort de Carles III i va exercir un paper important en la política cultural de la seua època. Des dels anys de formació fins a la seua etapa com a bibliotecari major de la Biblioteca Real, la seua trajectòria vital reflecteix les vicissituds d’un segle marcat pel reformisme borbònic, la pugna en la Universitat entre els estudiants d’elit i els de la baixa noblesa i la burgesia, i la recuperació del saber erudit.
En 1775, l’ardiaca feia pública la seua intenció de regalar a la Universitat de València la seua col·lecció personal de llibres, que es convertiria en el nucli fundacional de la futura biblioteca universitària. No obstant això, el setge de les tropes franceses a la ciutat de València en 1812 va posar fi a la curta existència de la nova institució. A partir de múltiples fonts, aquest llibre tracta de proporcionar una imatge fidedigna d’aquella primera biblioteca i de la vida del seu fundador.
Biografia
Bárbara Barberá Matías
és professora en el Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València. Doctora en Història amb menció internacional per la mateixa universitat, ha centrat la seua trajectòria investigadora en la història del llibre, les biblioteques i la cultura escrita, amb especial atenció als fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.
Índex
Indice
Prólogo, Nicolás Bas Martín
Abreviaturas
Introducción
PRIMERA PARTE
Francisco Pérez Bayer (1711-1794): un eclesiástico reformista
1. Primeros años: formación y estudios (1711-1738)
1.1 Estudios universitarios y primeras oposiciones
2. Madurez: secretario del arzobispo Andrés Mayoral (1738-1746)
2.1 Secretario de cartas y visitas pastorales
2.2 Continuación del «magisterio mayansiano»
2.3 Primeras muestras de reformismo
2.4 Adquisiciones de libros
3. Catedrático de Hebreo (1746-1754)
3.1 Cátedra en la Universidad de Valencia
3.2 Cátedra en la Universidad de Salamanca
3.3 Trabajo y estudio en Salamanca
3.4 Comisión de Archivos del padre Burriel
4. Primer viaje literario: Italia (1754-1759)
4.1 El Diario del viaje a Italia, de Francisco Pérez Bayer
4.2 Correspondencia italiana con Gregorio Mayans y Siscar
4.3 La visita al Colegio de Españoles de Bolonia
4.4 Méritos literarios y réditos políticos del viaje a Italia
5. Canónigo de la catedral de Toledo (1759-1767)
5.1 El catálogo de manuscritos latinos, castellanos, griegos y hebreos de la biblioteca de El Escorial
5.1.1 Colaboración del calígrafo Francisco Javier de Santiago Palomares
5.1.2 La fallida impresión del catálogo de manuscritos de El Escorial
5.2 El intento de convertirse en bibliotecario mayor
5.3 Comisiones reales: Zaragoza y Sepúlveda
5.4 Los descubrimientos de la Alcazaba de Granada
5.5 Reformismo y anticolegialismo
6. En la cúspide (1767-1783)
6.1 Preceptor de los hijos de Carlos III
6.1.1 El magisterio de Francisco Pérez Bayer
6.1.2 El Salustio de Gabriel de Castilla
6.2 La reforma de los colegios mayores
6.2.1 Materiales para la reforma: el memorial Por la libertad de la literatura española y el Diario histórico, de Francisco Pérez Bayer
6.2.2 La Real Casa de Caballeros Pajes y los Reales Estudios de San Isidro
6.3 Benefactor del pueblo valenciano
6.3.1 Donaciones y regalos
7. Segundo viaje literario: España y Portugal (1782)
8. Últimos años (1783-1794)
8.1 Bibliotecario mayor de la Biblioteca Real
8.1.1 La edición de la Bibliotheca Hispana
8.2 Numismático y orientalista
8.3 La reforma de la Universidad de Valencia
8.4 El testamento de 1786
SEGUNDA PARTE
La biblioteca de un erudito: los libros de Francisco Pérez Bayer
1. Componiendo una biblioteca
1.1 Primeras compras: clásicos y humanistas (1739-1759)
1.2 Nuevas adquisiciones: de re bibliographica (1759-1767)
2. El origen de la Biblioteca Universitaria
3. La «biblioteca ideal» de Francisco Pérez Bayer
3.1 Los libros de la «biblioteca ideal»: autores, materias y ediciones
3.2 Acopio de libros en las librerías sevillanas y lisboetas
3.3 El currículum del Plan Blasco
4. La colección bayeriana de manuscritos e incunables
4.1 Libros impresos antes del año 1500
4.2 La biblioteca manuscrita
5. La biblioteca erudita y el destino de los libros
APÉNDICES
Inventario de la biblioteca de Francisco Pérez Bayer
Nota previa
Apéndice A. Adquisiciones anteriores a 1775
Apéndice B. La «biblioteca ideal» de Francisco Pérez Bayer
Apéndice C. Libros adquiridos en Sevilla y Lisboa en 1782
Apéndice D. Libros impresos antes del año 1500
Apéndice E. Inventario de Mascarós
Apéndice F. Ejemplares pertenecientes a Francisco Pérez Bayer conservados en la Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia
ÍNDICES
1. Apéndices A, B y C
1.1 Autores
1.2 Impresores y editores
1.3 Lugares de impresión
1.4 Fechas
1.5 Lenguas
2. Ediciones incunables
2.1 Autores, traductores y editores literarios
2.2 Impresores y editores
2.3 Lugares de impresión
2.4 Lenguas
3. Manuscritos
3.1 Autores y traductores
3.2 Lenguas
Bibliografía
