Sinopsi
Detalles
La dècada 2020-2030 podria ser favorable a l’arribada del federalisme multinacional a escala internacional. Davant el malestar creixent de les grans potències i les organitzacions internacionals per la creació de nous estats, el federalisme multinacional és un camí que cal explorar. A canvi de la lleialtat de les nacions minoritàries a l’Estat sobirà, aquesta estructura política els permet reprendre, si no restaurar, la seua sobirania original, tot considerant les necessitats de coordinació, consulta i convivència amb els socis polítics dins dels grups federals o en procés de federalització.
En aquesta tercera part d’un projecte assagístic iniciat l’any 2007 amb ‘Més enllà de la nació unificadora: al·legat en favor del federalisme multinacional’ (Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet) i aprofundit, l’any 2012, amb ‘Temps d’incertituds. Assajos sobre el federalisme i la diversitat nacional’ (finalista del premi Donald Smiley), tots dos traduïts a diverses llengües, s’aborden les relacions entre majories i minories, alhora que s’exploren els avenços teòrics en la recerca sobre el federalisme i els nacionalismes contemporanis, tot fonamentant l’anàlisi en l’estudi dels primers pobles i les nacions minoritàries en un context democràtic. Avui dia és crucial avaluar les reivindicacions conflictives tenint en compte la noció de legitimitat més que no pas la noció massa estreta de legalitat.
Biografía
Alain-G. Gagnon 
és fundador i director del Grup de Recerca sobre les Societats Plurinacionals (GRSP), les activitats del qual coordina des del 1993. També és professor titular al Departament de Ciència Política de la Universitat del Quebec a Montreal (UQAM, Canadà), on dirigeix la Càtedra de Recerca del Canadà d’Estudis Quebequesos i Canadencs des del 2003. És autor de més de cinc-cents estudis de sociologia política, estudis federals i política del Quebec i Canadà. Entre les nombroses distincions rebudes, el 2020 va obtenir el premi Mildred A. Schwartz Lifetime Achievement Award de l’American Political Science Association. El 2018 va ser designat cavaller de l’Orde de la Pléiade i el 2019 oficial de l’Orde del Canadà. El 2022 va rebre la condecoració de l’Orde Nacional del Quebec i va ser elegit president de la Royal Society of Canada per un mandat de tres anys.
Índex
Índex
Agraïments
Introducció
Contribució científica al camp del coneixement
Presentació de l’obra
Les primeres fites: legalitat, legitimitat, justícia democràtica
La construcció nacional
Les condicions essencials per l’estabilitat política
La democràcia justa
Repensar els punts de referència
Alguns aclariments conceptuals
Els fonaments i la transformació del projecte federal al Canadà
La intenció nacional canadenca
Les principals polítiques «nacionals»
La centralització del poder
Els avenços conceptuals de la multinació i la ideació d’una sobirania compartida
Del federalisme territorial al federalisme multinacional
Les grans tradicions federals
El pactisme o el federalisme per tractats
El Quebec i els Primers Pobles
L’ordre polític canadenc i el nacionalisme constitucional
Les narratives històriques contraposades
El patriotisme constitucional
La deliberació constitucional
El constitucionalisme deliberatiu
La diversitat al si de les democràcies liberals avançades
El concepte de diversitat
La diversitat com a principal característica de les societats modernes
El perill d’ignorar la diversitat profunda
L’esperit del vell constitucionalisme i la promoció d’un autèntic projecte federal
El context internacional i la preocupant qüestió dels drets
De la conferència de Ialta a la caiguda del mur de Berlín
Del desmembrament de la Unió Soviètica al fracàs del projecte nacionalista espanyol
Drets de les minories nacionals, de les nacions minoritàries i dels Primers Pobles
L’auge de les majories
El federalisme multinacional: reptes, insuficiències i promeses
El federalisme multinacional: elements definitoris subsidiaris
Els processos de construcció nacional
El federalisme multinacional: una necessitat urgent
Conclusió
La legitimitat
Aspiracions i limitacions
Sortir dels convencionalismes
Reimaginar els acords constitucionals
Protesta i resistències
Una constitució que es desplega com un arbre viu
Epíleg. Propers horitzons
Bibliografia
