UCD-Valencia

La Transició a la democràcia és sens dubte un dels processos que més interès ha despertat no només entre els investigadors sinó també entre el públic general. La seva complexitat es fa evident si tenim en compte que el propi procés va acabar per engolir a l'elit que ho havia orquestrat. En aquest llibre el lector trobarà una anàlisi que contempla l'evolució de la UCD valenciana, i proporciona algunes de les claus per a comprendre millor la seva dissolució, a conseqüència de factors exògens però també endògens. Des d'una perspectiva senzilla s'estudia no només la incorporació o abandó dels seus més destacats components, sinó també la seva influència sobre el desenvolupament de les estratègies polítiques del partit, esquerdant la idea de UCD- València com un bloc homogeni.

ÍNDICE
PRÓLOGO, Alicia Yanini
SIGLAS
I. CONTEXTUALIZACIÓN: TRANSICIÓN ESPAÑOLA, TRANSICIÓN VALENCIANA Y EVOLUCIÓN DE UCD
1. Introducción: cuestiones aclaratorias
2. La Transición española: formulación y desarrollo del Estado autonómico.
3. Transición valenciana y Estatuto de autonomía
4. UCD en la Transición
II. UCD-VALENCIA EN EL MARCO PREAUTONÓMICO (1977-1982)
1. Breve caracterización de UCD-Valencia (1977-1979).
2. La política centrista valenciana antes de Abril Martorell (1977-1979).
3. UCD-Valencia tras la llegada de Abril Martorell (1979-1981)
4. 1982: El final del camino
III. ÁMBITO NACIONAL-ÁMBITO REGIONAL: GESTORES POLÍTICOS, ESPACIOS DE ACCIÓN Y SECUENCIAS TEMPORALES
1. Gestores políticos
1.1 Fernando Abril Martorell: político de Estado
1.2 Emilio Attard Alonso: de oposición moderada a crítico
1.3 Manuel Broseta Pont: la intelectualidad al servicio de la política
2. Espacio de acción
IV. HACIA UNA DESCRIPCIÓN DE UCD-VALENCIA
1. El anticatalanismo
1.1 EL anticatalanismo como discurso populista
1.2 Anticatalanismo e identidad valenciana
2. Humanismo cristiano y Liberalismo
3. El marco territorial: entre la provincia y la comunidad autónoma
V. CONCLUSIÓN
BIBLIOGRAFÍA
ÍNDICE ONOMÁSTICO