Toponímia, geografia i cartografia

L'autor d'aquests escrits, que és un vell geògraf, diu que no recorda si va arribar a la toponímia catalana mitjançant la cartografia o, a l'inrevés, a la cartografia perseguint la toponímia. La visió que ens ofereix en aquest volum és del tot pluridisciplinària i hi podeu trobar no sols geografia, sinó també història, antropologia, botànica, economia, lingüística, urbanisme., sobretot dels dos territoris on el professor Rosselló ha desenvolupat la seua tasca de recerca: el País Valencià i les Illes. Insisteix d'antuvi en el valor patrimonial dels noms de lloc, un mots arrapats al terrer, amb un solatge sovint mil.lenari, que de vegades han mostrat una sorprenent persistència, d'altres han esat substituíts, adpatats o transformats. En quealsevol cas cal salvar-los de la 'débacle' de la globalització, de l'agranada del pensament únic. A més a més, la cartografia és el gran aparador de la toponímia: un topònim sense localitzar és com un fòssil fora de context. Hem d'aconseguir mapes toponímicament correctes, meta encara no assolida.

ÍNDEX
PRÒLEG, per Emili Casanova.
PRIMERA PART
GEOGRAFIA I TOPONÍMIA
El terme grau i la nomenclatura dels estanys litorals
Conflictes a l’hora de la normalització toponímica
La designació dels grans rius valencians
De la toponímia a la geografia
El mapa topográfico nacional a 1/25.000. Deu anys de perspectiva al País Valencià
Tornant a Riudullastre
El patrimoni toponímic
Onades culturals: la toponímia valenciana
SEGONA PART
TOPONÍMIA DEL PAÍS VALENCIÀ I LES ILLES BALEARS
Anotacions a la toponomàstica del migjorn i xaloc de Mallorca
Anotacions a la toponímia de la Ribera del Xúquer i encontorns
Toponímia litoral valenciana: pesqueres, caladors i senyes
El nomenclàtor municipal valencià
La frontera lingüística del Caroig i la Canal de Navarrés a la llum de la toponímia
Llinatges valencians: deformacions «incultes»
La toponímia urbana de la València de 1704 segons el plànol de Tomàs V. Tosca
Els topònims de mossèn Cabanilles
La geografia i la toponímia de Mallorca i la Marina (valenciana)
TERCERA PART
CARTOGRAFIA I CARTES PORTOLANES
Els criteris toponímics al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1785). I. El litoral
Notes toponímiques sobre el mapa de Mallorca del canonge Despuig. II. L’interior
Cartografia portolana: la trajectòria d’alguns topònims emergents
Els italianismes de les cartes portolanes mallorquines
Topònims del migjorn valencià a les cartes portolanes (1280-1661)
Topònims urbans del País Valencià a les cartes portolanes
Topònims pitiüsos de les cartes portolanes (1290-1620)
La incorporació dels topònims baleàrics a la cartografia portolana
APÈNDIX: Catàleg simplificat dels documents manejats