Sobre la diversidad intercultural

La societat monocultural és una fal·làcia, és inviable, perquè obligaria les minories a integrar-se mitjançant l’assimilació: significaria imposició d’una cultura sobre les altres amb l’objectiu d’aconseguir una uniformització social que facilitara la dominació d’un grup sobre els altres i l’eliminació de tota diferència. En canvi, la diversitat intercultural, sobre la qual versa aquesta obra col·lectiva, ens convida a modificar allò que no volem; ens insta a créixer i a fer-ho multilateralment i, per aconseguir-ho, hem de reinventar-nos, la qual cosa comporta reformar els espais i les estructures perquè l’Altre diferent penetre en el nostre món i viceversa. Això implica desmuntar arguments fallits i no posar tantes traves al fet que s’expresse la diversitat, aqueixa diversitat que és consubstancial a la vida i que implica possibilitat, reafirmació i desenvolupament genuí.

Ángel Joel Méndez López  és doctor en Cooperació al Desenvolupament i doctor en Ciències Socials. Professor del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de València, és llicenciat en Psicologia i en Dret, a més de graduat en Treball Social i màster en Desenvolupament Comunitari. Així mateix, és investigador de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local i del Grup d’Investigació en Serveis Socials Comunitaris (SESOCO).

Isaac Iran Cabrera Ruiz  és llicenciat en Psicologia, màster en Ciències de l’Educació i doctor en Ciències Pedagògiques. Professor titular del Departament de Psicologia de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas (Cuba). És coordinador del Mestratge en Intervenció Psicosocial i de la Càtedra de Psicologia Social d’aquesta universitat i dirigeix la línia científica «Subjetividad y sociedad: alternativas desde la intervención psicosocial».

José Vicente Pérez Cosín  és doctor en Sociologia i màster en Gerència de Serveis Socials i en Desenvolupament Local. Professor titular de la Universitat de València, va ser director del Departament de Treball Social i Serveis Socials entre 2011 i 2017, i del Màster Universitari en Gestió i Promoció del Desenvolupament Local enter 2010 i 2013. Des de 2017 dirigeix el Màster Universitari en Benestar Social: Intervenció Familiar en la mateixa universitat. La seua línia d’investigació prioritària són les polítiques públiques d’àmbit local, especialment les que s’orienten al desenvolupament comunitari i la participació social, i s’ha especialitzat en l’avaluació dels processos d’intervenció social en l’àmbit de la família, la infància i la joventut. A més, en l’actualitat és investigador sènior de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat de València i investigador principal del Grup d’Investigació en Serveis Socials Comunitaris (SESOCO), ambdós de la Universitat de València.

Sobre los autores

INTRODUCCIÓN

CAPÍTULO 1. Miradas a la diversidad desde una perspectiva inclusiva y emancipatoria

CAPÍTULO 2. Hacia una convivencia ciudadana intercultural con enfoque en derechos humanos

CAPÍTULO 3. Análisis teórico de los modelos de incorporación de los inmigrantes a las sociedades de acogida: entre la asimilación, la aculturación, el multiculturalismo o la integración

CAPÍTULO 4. Interculturalidad: entre la educación y la psicología social

CAPÍTULO 5. Los pares contradictorios integración-exclusión en las relaciones intergrupales signadas por la interculturalidad

CAPÍTULO 6. Análisis de la gestión de la diversidad desde el marco común de la Unión Europea

CAPÍTULO 7. Experiencias de intervención intercultural en Valencia (España)

CAPÍTULO 8. Interculturalidad, subjetividad y educación: una mirada desde Cuba

CAPÍTULO 9. La Escuela Intercultural. Conceptualización y perspectivas de su implementación en Cuba

CAPÍTULO 10. La multiculturalidad y la publicidad comercial: reflexiones y apuntes necesarios

Referencias bibliográficas