Regir la cosa pública

Entre les grans ciutats que recolzaven -i es beneficiaven- del procés centralitzador de la fi de l'edat mitjana, construït al voltant de l'impost, i les comunitats camperoles que sobretot en patien les conseqüències, hi havia tot un ventall de petites ciutats que tingueren un paper clau en la consolidació del poder reial. El cas d'una vila valenciana com Castelló permet analitzar l'encaix dels poders locals en un marc administratiu cada vegada més centralitzat, i comprendre les estratègies dels dirigents municipals davant uns canvis que n'amenaçaven l' hegemonia. L'estudi dels prohoms que governaven la vida pública, amb les bases econòmiques i socials del seu poder, i les polítiques que duien a terme, defineix un model de joc polític local propi d'aquests nuclis mitjans, menys ofegat per les faccions oligàrquiques que a les grans ciutats i més dinàmic i conflictiu que als llocs estrictament rurals.

INTRODUCCIÓ

I. LA DELIMITACIÓ D’UN GRUP DE PODER

 El consell de la vila: un terreny vedat

 Notables locals i prohoms menors

 Cap a una concentració del poder municipal

 El factor institucional: règims electorals i canvi dinàstic

 Un municipi oligàrquic?

II. LLAURADORS, BURGESOS I MENESTRALS

 Un sostre de cristall: els límits del poder camperol

 Fluctuacions i reequilibris de l’hegemonia burgesa

 Els llinatges dominants: unes famílies complexes

 Dirigents burgesos en una república de llauradors

III. PODER ECONÒMIC I PODER POLÍTIC

 El llindar de riquesa: del marc jurídic a la pràctica real

 Un grup polític econòmicament desigual

 La reducció dels desnivells de riquesa

 Nucli oligàrquic i grans fortunes

 Entre el patrimoni familiar i l’activitat política

 Una política defi nida pels nivells de fortuna

IV. SOLIDARITATS FAMILIARS I VEÏNALS

 Un marc administratiu: la parròquia

 Oficis, confraries i almoines

 De la cèl·lula conjugal al llinatge

 La transmissió del patrimoni: dots i herències

 Les aliances matrimonials

V. LA TERRA: LA BASE MÉS SÒLIDA DELS PATRIMONIS

 Llauradors i terratinents

 Una agricultura cerealista oberta a les innovacions

 El recurs al treball dependent

 Cedir l’explotació de la terra

VI. EL CONTROL D’UN MERCAT LOCAL

 Els benefi ciaris d’una demanda pagesa

 Especular amb cereals

 Les inversions censalistes

 L’estratègia rendista

 La gestió de la fiscalitat

VII. ELS MECANISMES ELECTORALS I LA POLÍTICA MUNICIPAL

 Cap a un consell més obert

 Un consens de faccions: la cooptació indirecta

 La insaculació: una solució imposada

 La dictadura dels consellers reials

 Una insaculació domesticada

 Entre el domini local i les pressions exteriors

VIII. PROCESSAR I CASTIGAR: LA JUSTÍCIA DELS PROHOMS

 La maquinària judicial

 Una autoritat contestada

 Multes, composicions i penes corporals

 En la presó de la vila

 Els bàndols: entre la vendetta i la política

IX. LA FISCALITAT MUNICIPAL: ENTRE LA GESTIÓ PÚBLICA I EL NEGOCI PRIVAT

 Un endeutament aclaparador

 Les cises: una taxa sobre el consum

 La gestió de la peita

 Impost municipal i cultura política popular

CONCLUSIONS

FONTS I BIBLIOGRAFIA