Premsa valencianista

Després de la desfeta del valencianisme republicà com a conseqüència de la Guerra Civil, a finals dels anys cinquanta del segle XX la premsa valencianista reprèn la tradició històrica. Entre 1958 i 1987, anys que abracen el franquisme, la Transició i la primera legislatura autonòmica, van sorgir tot un seguit de revistes que empren el català com a element recuperador de la identitat valenciana. Publicacions com Gorg, Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal, Trellat, Generalitat, L'Espill, l'Horta o El Temps, entre altres, configuren un nou teixit identitari que aglutinarà persones forjades en la lluita antifranquista i les plataformes democràtiques de la Transició, influenciades pel nou valencianisme articulat al voltant del pensament de Joan Fuster. Aquest moviment va dipositar en la premsa moltes de les esperances de normalització de la llengua.

PRÒLEG, Joan Manuel Tresserras

INTRODUCCIÓ: PREMSA VALENCIANISTA, UN MODEL DE PERIODISME POPULAR

Capítol 1. De les primeres revistes satíriques a l’eclosió de la premsa valencianista republicana (1813-1939)

Capítol 2. Resistència cultural i repressió. La premsa valencianista del franquisme (1940-1971)

1. Redefinició del valencianisme. De la resistència cultural al nacionalisme fusterià

2. Una premsa assetjada: Sicània, Valencia Cultural, Al Vent i Gorg

2.1 Sicània, una revista valencianista de transició (1958-1959)

2.2 Valencia Cultural, cultura valenciana en castellà (1960-1964)

2.3 Al Vent, un cant de llibertat (1964-1969)

2.4 Gorg, un oasi de cultura a la València franquista (1969-1971)

2.4.1 El tàndem Enric Valor-Josep Maria Soriano.

2.4.2 El primer focus periodístic cultural del nou valencianisme fusterià.

2.4.3 L’Estat contra Gorg. Tancament de la revista.

2.4.4. Influències de Gorg en la premsa valencianista de la Transició

Capítol 3. Temps de lluita. Configuració d’una nova premsa identitària (1976-1987)

1. Nou valencianisme i blaverisme regionalista, dos models identitaris confrontats

2. La premsa diària en castellà davant de la qüestió nacional valenciana

3. Naixement d’una nova premsa vinculada al valencianisme polític i cultural

3.1 Intel·lectualitat i política resistents: eclosió de la premsa identitària

3.2 Models i fórmules de gestió econòmica de les publicacions.

3.3 Una premsa efímera i fluctuant

3.4 Finançament, ingressos i àmbit de difusió

Capítol 4. Revistes valencianistes en la represa democràtica

1. Periòdics d’informació general: Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal i El Temps

2. Revistes d’una nova renaixença literària: Llombriu, Cairell, Lletres de Canvi, Daina, El conte del diumenge, L’Aiguadolç, L’horabaixa i Passadís

3. Els intents frustrats de recuperar la tradició de la premsa satírica valenciana: El Corcó, El Dàtil, El Pardalot Engabiat i L’Encarnella

4. Revistes de recerca i pensament: Arguments l’Estel, L’Espill, Trellat, Batlia i Afers

5. El nacionalisme polític en la premsa periòdica de partit: El Poble Valencià, Cal Dir, El Suecà, La causa del poble, Esquerra Unida i Lluita

6. Revistes d’altres temàtiques: Agricultura Jove, Camp Valencià, Alli-oli, La Casa Verda, Camacuc, Papers d’Educació i Caplletra.

7. El fet comarcal com a element d’identitat

7.1 La premsa local i comarcal d’informació

7.1.1 La informació de proximitat en el pas del franquisme a la democràcia.

7.1.2 Generalitat, la revista de les comarques valencianes.

7.1.3 Els primers intents de fer una premsa comarcal independent: L’Horta, Benicadell, La Veu de Llíria, La Veu de Xàtiva, El Poble de la Marina i Crònica de la Vall d’Albaida

7.2 Cultura de proximitat. Revistes culturals locals: Buris-ana, L’Andana, Els Ports, Au! i Cadafal

7.3 La comarca com a àmbit de recerca. Revistes d’estudis locals i comarcals

8. La premsa del blaverisme: Murta, Som, Claus de Llibertat, El Crit del Palleter i Llum i Claredat

Capítol 5. Una premsa sense un mercat normalitzat

Annex. Catàleg de 126 revistes valencianistes editades entre 1958 i 1987

Fonts i referències bibliogràfiques

Índex antroponímic

Índex onomàstic general