Sinopsi
Detalles
Biografía
M. del Carmen Agulló Díaz 
(Xinzo de Limia, Ourense, 1957). Llicenciada en Psicologia i doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, és professora titular de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de València i imparteix docència en Magisteri i Pedagogia. Els seus àmbits de recerca són la història de l’educació de les dones, en especial al País Valencià durant la Segona República i el franquisme, i la recuperació del patrimoni historicoeducatiu valencià. És vicepresidenta de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’IEC.
Blanca Juan Agulló (Montaverner, València, 1983). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i postgrau en Gestió de Museus per la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat diversos articles sobre innovació educativa, la recuperació del patrimoni historicoeducatiu valencià i la història de l’Escola Normal femenina de València (1867-1967).
Índex
Índex
PRÒLEG: UNA HISTÒRIA ÈPICA
INTRODUCCIÓ
SIGLES
1. ELS DIFÍCILS INICIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA NORMAL (1867-1900)
1.1 «La necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta»: la Universitat impulsa la creació
de la Normal
1.2 L’espai: la Casa de la Enseñanza del Arzobispo Mayoral
1.3 L’evolució del currículum i la seua adequació a les necessitats d’una formació femenina
1.4 Dels primers claustres a un claustre femení
1.5 Les alumnes pioneres
1.6 El dia a dia de la Normal
1.7 L’escola annexa a la Normal
2. CONSERVADORISME IDEOLÒGIC I MODERNITAT PEDAGÒGICA ALS INICIS
DEL SEGLE XX (1901-1931)
2.1 Catòlics i republicans: el debat polític i social que repercutí en la Normal
2.2 «Local insano más propio para desván que para escuela»: el declivi de l’edifici
2.3 Cap a la unificació del currículum
2.4 Els claustres de professores a la cerca de l’excel·lència professional
2.5 Les alumnes: la consolidació d’una carrera femenina
2.6 La Normal per dins: una època de modernitat pedagògica
2.7 Una normal amb incidència en la societat valenciana
3. LA REVOLUCIÓ EN L’ESCOLA NORMAL DEL MAGISTERI PRIMARI DE VALÈNCIA (1931-1936)
3.1 Nous contextos, nova legalitat, noves pràctiques educatives
3.2 D’un espai insuficient, incòmode i insalubre a un de digne, el col·legi dels Jesuïtes
3.3 Cap a la professionalització de les mestres: el Pla Professional
3.4 S’obriren els cadenats: aires de llibertat en el Claustre
3.5 El protagonisme de l’alumnat: matrícula, associacionisme i reivindicacions estudiantils
3.6 Una escola Normal que és jardí i taller
3.7 Una Normal amb implicació social
4. EDUCAR EN TEMPS DE GUERRA (1936-1939)
4.1 Madrid, València, Barcelona, capitals de la República
4.2 Comença la itinerància: dels Jesuïtes a l’Albereda
4.3 La formació antifeixista de l’alumnat de la Normal
4.4 La depuració republicana de professorat i alumnat
4.5 Un alumnat col·laborador en l’obra de cultura general
4.6 El professorat mobilitzat al servei de l’Escola
4.7 La intervenció de la Normal en una societat en guerra
5. ANYS EN BLAU I GRIS: EL PRIMER FRANQUISME (1939-1945)
5.1 «Nada quedó de abril»: la deslegitimació de les polítiques educatives republicanes
5.2 Un nou espai per a antigues pràctiques
5.3 «Hacia Dios y el Imperio por la Escuela»: una Normal falangista
5.4 «No tienen lugar en la Nueva España»: la depuració normalista
5.5 «Atentos al servicio de la Nueva España»: la depuració de l’alumnat
5.6 Memòria d’una Normal grisa
6. LA NORMAL TORNA A SER FEMENINA: TEMPS DE SILENCI I PENÚRIA (1945-1964)
6.1 Temps de penúria, silenci i consolidació del nacionalcatolicisme
6.2 La riuada ens durà un edifici de nova planta
6.3 Les escoles de Magisteri, llars per a modelar educadores de la infantesa
6.4 Tornant als orígens: l’Escola del Magisteri de València Arzobispo Mayoral
6.5 «Estudiants, a estudiar»
6.6 «Formando mujeres para Dios, para la patria y para el hogar»
6.7 El dia a dia en la Normal: «Ser ordenadamente laboriosas»
6.8 Un llarg exili interior
7. DE MESTRES A PROFESSORES D’EGB: UNA DÈCADA GENS PRODIGIOSA (1964-1971)
7.1 ¿En España empieza a amanecer?
7.2 «Inauguració, oració, acomiadament i tancament» del nou edifici
7.3 De mestres a professores d’Educació General Bàsica
7.4 Modernitat i tradició en els claustres mixtos
7.5 Les últimes promocions d’alumnat no universitari
7.6 La tecnocràcia entra en l’Escola
8. TEMPS DE LLUITA I IL·LUSIONS EN LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1972-1993)
8.1 Un apassionant viatge cap a Ítaca
8.2 Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia
8.3 Els edificis de Magisteri: la història interminable
8.4 Llums i ombres en la incorporació a la Universitat
8.5 El professorat: d’ajornar a renovar
8.6 Quan la utopia semblava possible
8.7 Una Escola valenciana i en valencià
8.8 Vint anys viscuts apassionadament
8.9 Femenines i feministes: alumnes i professores en temps de canvi
9. D’UN TEMPS QUE JA ÉS UN POC NOSTRE, D’UN PAÍS QUE JA ANEM FENT
(1994-2017)
9.1 L’educació és un arma carregada de futur
9.2 El perfil de mestres al segle XXI
9.3 Punt i seguit d’una història encara per escriure
9.4 El Campus d’Ontinyent: quan fórem Alícia
9.5 Mirant el futur en clau de dones
10. ORGULL I PREJUDICI
BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS
1. Bibliografia
2. Fonts arxivístiques
3. Premsa i revistes
ÍNDEXS
Taules
Gràfics
Il·lustracions
Índex onomàstic
AGRAÏMENTS
