Sinopsi
Detalles
La creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d’Europa per a malalts mentals, l’Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre’ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s’intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per allotjar-los. Finalment, ja en els anys setanta del segle XX, es va inaugurar l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, amb vocació de ser el millor d’Europa, quan el model en què es basava ja havia estat rebutjat per l’OMS dues dècades abans. Basat en la utòpica concepció de ciutat oberta, no va tardar a fracassar pel seu anacronisme.
Aquesta obra aporta una síntesi molt eloqüent de les incoherències assistencials patides pels pacients mentals en el curs del temps, que assolirien el seu apogeu durant la commemoració institucional dels “600 anys de solidaritat”.
Biografia
Cándido Polo Griñán (Albacete, 1951) és llicenciat en Medicina i en Filosofia per la Universitat de València, on també va cursar estudis de tercer cicle en Sociologia i Antropologia Social. Després de la seua formació com a MIR a l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, va desenvolupar la seua carrera en els serveis de salut mental de València, des d’on va contribuir activament a renovar el règim dels asils i implantar la psiquiatria comunitària. Les seues publicacions sobre història de la psiquiatria i representació sociocultural de les malalties mentals comparteixen una orientació humanística i interdisciplinària, entre les quals es poden destacar ‘Crónica del manicomio. Prensa, locura y sociedad (AEN, 1999) i ‘Sangre azul. Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory’ (PUV, 2010), Premi d’Assaig Juan Gil-Albert. En 2021 va obtenir el Premi d’Assaig de la Institució Alfons el Magnànim por ‘Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús’, i va ser un dels comissaris de l’exposició ‘La Nau dels bojos. Una odissea de la desraó (1490-2022)’, el catàleg del qual va ser guardonat per la Xarxa Vives amb el Premi al Llibre Millor Editat (Universitat de València, 2022).
Índex
Indice
INTRODUCCIÓN
1. EL ORIGEN
1.1 Escenas callejeras en el Segle d’Or
1.2 La gesta fundacional
1.3 Innocents, folls e orats
1.4 La Cofradía de los Desamparados
2. LA EXALTACIÓN
2.1 Casas de locos y locas
2.2 El mundo al revés
2.3 Inquisidores y reos
2.4 Brujas, beatas y emparedadas
2.5 Psicopathia sexualis
3. LA DECADENCIA
3.1 Caridad, filantropía y beneficencia
3.2 El Manicomio Modelo
3.3 Nacionalcatolicismo y autarquía
3.4 Apoteosis del jofrismo
4. LA INSTRUMENTALIZACIÓN
4.1 «El mejor psiquiátrico de Europa»
4.2 Manicomios, ¿para qué?
4.3 Partidas de caza marginal
4.4 «600 años de solidaridad
CONCLUSIÓN
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
ÍNDICE ONOMÁSTICO
