Sinopsi
Detalles
L’estudi històric de les institucions científiques i sanitàries de tota mena ha ocupat un lloc preferent en les investigacions que s’han dut a terme en els últims anys tant en l’àmbit nacional com internacional. En aquests treballs s’ha abordat des del seu punt de partida i desenvolupament fins al paper que aquestes han tingut en l’impuls de les diferents disciplines científiques, passant pel coneixement dels seus membres, dels fons i les col·leccions que alberguen, de les publicacions que han generat i les relacions que han mantingut amb altres entitats científiques i socials. L’obra busca reconstruir les arrels històriques de la Reial Acadèmia de Medicina de València des dels inicis, en 1830, fins a 1936, moment en què es produeix, per ordre ministerial, la dissolució de les Acadèmies, que no es tornarien a posar en funcionament fins a 1943. L’estudi forma part de la tasca de recuperació de la rica tradició d’una de les institucions científiques valencianes de major prestigi i recorregut històric, els seus protagonistes, i les seues aportacions científiques i medicosocials en el context històric nacional i internacional.
Biografia
Índex
Indice
AGRADECIMIENTOS
PRÓLOGO
Excmo. Sr. D. Antonio Llombart Bosch / Presidente de Honor de la RAMCV
PRESENTACIÓN
Excma. Sra. D.ª Carmen Leal Cercós / Presidenta de la RAMCV
INTRODUCCIÓN
LAS REALES ACADEMIAS DE MEDICINA ESPAÑOLAS EN LA HISTORIOGRAFÍA NACIONAL Y EN EL CONTEXTO EUROPEO
LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA Y CIRUGÍA DE VALENCIA INICIA SU ANDADURA (1830-1868)
La progresiva pérdida de funciones. La vida académica
Las primeras actividades de los académicos
La lepra del Maestrazgo
La creación de un órgano de expresión propio: La Fraternidad. Revista quincenal de Medicina, Cirugía
y Farmacia
LA ACADEMIA SE REORGANIZA (1869-1880). UN HITO IMPORTANTE: EL REGLAMENTO DE 1874
La actividad científica. Las ciencias morfológicas
La medicina y las «ciencias auxiliares». La figura y las aportaciones de Juan Bautista Peset y Vidal (1821-1885)
Los inicios de la difusión en Valencia de los conceptos y hábitos científicos. Las aplicaciones de la química y la biología a la medicina: José Montserrat Riutort (1814-1881), Rafael Cisternas Fontseré (1818-1876), José Crous Casellas (1846-1887)
El problema de la triquinosis como reto científico: Pablo Colvée y Roura (1849-1903)
La anestesia y la cirugía antiséptica en la Academia
Relación con instituciones y autoridades: informes periciales, participación en comisiones, tribunales, otros
LA CONSOLIDACIÓN DE LA INSTITUCIÓN: APORTACIONES CIENTÍFICAS Y RESPUESTAS A PROBLEMAS MÉDICO-SOCIALES (1881-1936)
Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) y la Real Academia de Medicina de Valencia
La apropiación y el desarrollo de las teorías darwinistas y la Academia.
La microbiología médica y la nueva medicina social. Su reflejo en la Academia
La tuberculosis como enfermedad social. Ciencia médica y compromiso ético y político
Otras patologías infecciosas
La higiene pública
Un reto singular: La epidemia de cólera de 1884-1885 y la Real Academia de Medicina de Valencia
La modernización de la terapéutica farmacológica en Valencia: Amalio Gimeno y Cabañas (1852-1936) y Vicente Peset Cervera (1855-1945)
Las especialidades médicas
Obstetricia y ginecología
Pediatría
Dermatología
La cirugía y el inicio de las especialidades quirúrgicas en la Academia
El doctor López Trigo y la cirugía ortopédica y traumatológica
La figura de Faustino Barberá Martí (1850-1924)
La tradición médica de la familia Bartual
Oftalmología
Medicina legal, toxicología
Medicina clínica
OTRAS PROFESIONES SANITARIAS
Farmacia
Veterinaria
LA TRADICIÓN HISTÓRICO-MÉDICA VALENCIANA Y LA ACADEMIA
EPÍLOGO
FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA
RELACIÓN DE LOS PRESIDENTES (VICEPRESIDENTES HASTA 1874) DE LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA DE VALENCIA DESDE SU FUNDACIÓN HASTA 1936
RECTORES DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, EN LAS FECHAS INDICADAS, QUE FORMARON PARTE DE LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA
ANEXOS
