La Real Academia de Medicina de Valencia (1830-1936)

Momentos fundacionales, protagonistas y contextos

Rosa Ballester Añón

ISBN: 978-84-9133-876-5

Matèria: ciències, història, medicina

Idioma: castellà

Any ed.: 2026

Enquadernació: rústica

Format: 21 x 26 cm

Pàgines: 156

30,00 €

Sinopsi

Detalles

L’estudi històric de les institucions científiques i sanitàries de tota mena ha ocupat un lloc preferent en les investigacions que s’han dut a terme en els últims anys tant en l’àmbit nacional com internacional. En aquests treballs s’ha abordat des del seu punt de partida i desenvolupament fins al paper que aquestes han tingut en l’impuls de les diferents disciplines científiques, passant pel coneixement dels seus membres, dels fons i les col·leccions que alberguen, de les publicacions que han generat i les relacions que han mantingut amb altres entitats científiques i socials. L’obra busca reconstruir les arrels històriques de la Reial Acadèmia de Medicina de València des dels inicis, en 1830, fins a 1936, moment en què es produeix, per ordre ministerial, la dissolució de les Acadèmies, que no es tornarien a posar en funcionament fins a 1943. L’estudi forma part de la tasca de recuperació de la rica tradició d’una de les institucions científiques valencianes de major prestigi i recorregut històric, els seus protagonistes, i les seues aportacions científiques i medicosocials en el context històric nacional i internacional.

Biografia

Rosa Ballester Añón 

Índex

Indice

AGRADECIMIENTOS

PRÓLOGO

Excmo. Sr. D. Antonio Llombart Bosch / Presidente de Honor de la RAMCV

PRESENTACIÓN

Excma. Sra. D.ª Carmen Leal Cercós / Presidenta de la RAMCV

INTRODUCCIÓN

LAS REALES ACADEMIAS DE MEDICINA ESPAÑOLAS EN LA HISTORIOGRAFÍA NACIONAL Y EN EL CONTEXTO EUROPEO

LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA Y CIRUGÍA DE VALENCIA INICIA SU ANDADURA (1830-1868)

La progresiva pérdida de funciones. La vida académica

Las primeras actividades de los académicos

La lepra del Maestrazgo

La creación de un órgano de expresión propio: La Fraternidad. Revista quincenal de Medicina, Cirugía

y Farmacia

LA ACADEMIA SE REORGANIZA (1869-1880). UN HITO IMPORTANTE: EL REGLAMENTO DE 1874

La actividad científica. Las ciencias morfológicas

La medicina y las «ciencias auxiliares». La figura y las aportaciones de Juan Bautista Peset y Vidal (1821-1885)

Los inicios de la difusión en Valencia de los conceptos y hábitos científicos. Las aplicaciones de la química y la biología a la medicina: José Montserrat Riutort (1814-1881), Rafael Cisternas Fontseré (1818-1876), José Crous Casellas (1846-1887)

El problema de la triquinosis como reto científico: Pablo Colvée y Roura (1849-1903)

La anestesia y la cirugía antiséptica en la Academia

Relación con instituciones y autoridades: informes periciales, participación en comisiones, tribunales, otros

LA CONSOLIDACIÓN DE LA INSTITUCIÓN: APORTACIONES CIENTÍFICAS Y RESPUESTAS A PROBLEMAS MÉDICO-SOCIALES (1881-1936)

Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) y la Real Academia de Medicina de Valencia

La apropiación y el desarrollo de las teorías darwinistas y la Academia.

La microbiología médica y la nueva medicina social. Su reflejo en la Academia

La tuberculosis como enfermedad social. Ciencia médica y compromiso ético y político

Otras patologías infecciosas

La higiene pública

Un reto singular: La epidemia de cólera de 1884-1885 y la Real Academia de Medicina de Valencia

La modernización de la terapéutica farmacológica en Valencia: Amalio Gimeno y Cabañas (1852-1936) y Vicente Peset Cervera (1855-1945)

Las especialidades médicas

Obstetricia y ginecología

Pediatría

Dermatología

La cirugía y el inicio de las especialidades quirúrgicas en la Academia

El doctor López Trigo y la cirugía ortopédica y traumatológica

La figura de Faustino Barberá Martí (1850-1924)

La tradición médica de la familia Bartual

Oftalmología

Medicina legal, toxicología

Medicina clínica

OTRAS PROFESIONES SANITARIAS

Farmacia

Veterinaria

LA TRADICIÓN HISTÓRICO-MÉDICA VALENCIANA Y LA ACADEMIA

EPÍLOGO

FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA

RELACIÓN DE LOS PRESIDENTES (VICEPRESIDENTES HASTA 1874) DE LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA DE VALENCIA DESDE SU FUNDACIÓN HASTA 1936

RECTORES DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, EN LAS FECHAS INDICADAS, QUE FORMARON PARTE DE LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA

ANEXOS

Citació

Rosa Ballester Añón (2026). La Real Academia de Medicina de Valencia (1830-1936). Momentos fundacionales, protagonistas y contextos. Universitat de València.

Rosa Ballester Añón. La Real Academia de Medicina de Valencia (1830-1936). Momentos fundacionales, protagonistas y contextos. Universitat de València, 2026.

ROSA BALLESTER AÑÓN. La Real Academia de Medicina de Valencia (1830-1936). Momentos fundacionales, protagonistas y contextos. Valencia: Universitat de València, 2026. ISBN 978-84-9133-876-5.

Rosa Ballester Añón. La Real Academia de Medicina de Valencia (1830-1936). Momentos fundacionales, protagonistas y contextos. Valencia: Universitat de València; 2026. 156 p.

Copiar al portapapeles