La palabra y su opuesto

Sara Mesa és una de les revelacions més destacades de la literatura espanyola de les últimes dècades. Les seues novel·les són artefactes que desmunten l’aparença fins a mostrar l’argamassa que la manté en peus: les desigualtats, el poder, la vergonya, la culpa, la impostura. Aquesta monografia analitza la seua trajectòria novel·lística centrant-se en les línies més generals del seu quefer literari: els temes, les preocupacions, les tècniques i els recursos més significatius de la seua obra. En termes generals, aquest llibre busca omplir un buit en els estudis sobre la producció saramesiana no sols perquè analitza tot el conjunt de la seua novel·lística, sinó també perquè estableix relacions entre els textos que la conformen.

Maria Ayete Gil  és doctora internacional en Literatura Espanyola per la Universitat de Salamanca i autora de l’assaig ‘Ideología, poder y cuerpo: la novela política contemporánea’ (Bellaterra, 2023). Actualment, és investigadora postdoctoral Juan de la Cierva en la Universitat d’Alcalá, on estudia les representacions de la ruralitat en la narrativa espanyola recent des d’una perspectiva política i ideològica.

Introducción. Sara Mesa, una forma de mirar

Capítulo 1. Tengo un martillo metido en el cerebro. (El trepanador de cerebros)

Capítulo 2. Todo continuaba insólitamente despoblado. (Un incendio invisible)

Capítulo 3. Hay algo que se me escapa en este sitio. (Cuatro por cuatro)

Capítulo 4. Casi podría entenderse como un trueque. (Cicatriz)

Capítulo 5. Los vigilantes de la moral hacen sus diagnósticos. (Cara de pan)

Capítulo 6. Estar aislada no es tan sencillo. (Un amor)

Capítulo 7. Nunca una palabra más alta que la otra. (La familia)

Capítulo 8. La mesa la pusieron en mitad de la nada. (Oposición)

Bibliografía