La mort del duc de Calàbria

L'epistolari de Granvela es nodreix de nombrosos personatges rellevants del cercle d'influència del poder imperial a la ciutat i regne de València. La varietat de qüestions desenvolupades a l'epistolari constitueix un diagrama cristal·lí de les motivacions, quasi totes personals o familiars, que mouen una part de la societat aristocràtica de l'època i determinen una visió inquietant i esbiaixada de les actuacions del duc de Calàbria en l'exercici del virregnat valencià. A l'epistolari emergeix un personatge fosc, arrogant i altiu que, amb l'ajut inestimable dels naturals del país, menysprea contínuament els valencians i les seues institucions. L'acció política del duc de Calàbria en aquest període ensopegà fortament amb l'afer Masquefa, el qual probablement hagués significat la decadència política del duc de no haver-li sobrevingut una mort tan sobtada com enigmàtica.

Joan Iborra (Silla, 1951) és llicenciat en Història i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Fou un dels organitzadors del I Simpòsium d’Història de l’Horta-Albufera (Silla, 1981). És autor de la transcripció, estudi i edició de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia de Martí de Viciana. Ha editat el Sumari d’Espanya, una crònica del darrer terç del segle XV emparentada directament amb les Històries e conquestes de Pere Tomic, llibre del qual també ha estat editor. Ha publicat articles d’investigació en diverses revistes (Afers, Recerques, Revista Borja, Scripta, Estudis Romànics, BSCC, Quaderns de Filologia o Revista de la Safor, entre d’altres). És membre del consell de redacció de les revistes Afers i El Contemporani. Ha traduït el Diari de Francesc de Borja i les obres de teatre borgianes Alexandre VI, de Jules Verne, i Lucrècia Borja, de Victor Hugo, i, conjuntament amb Vicent Olmos, El retorn de Martin Guèrra, de Natalie Zemon Davis. Així mateix, ha investigat la música medieval a través del Tirant i ha treballat el camp de l’alimentació tradicional i medieval amb diverses obres, com ara A l’ombra del Mondúver o Crònica de la vall i el mercat, sobre la Valldigna. És director de les revistes d’història local Ab-ben-Cedrell i L’Escudella. El 2022 li fou concedit el premi d’investigació de l’IDECO, per a la realització d’un treball de recerca sobre la Germania a l’Horta Sud.