La ciudad de la huerta

València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l’estat de la ciutat a través de l’estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l’entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l’enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d’estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un moment de preocupació institucional per la «qüestió social» i les tensions que poguera desencadenar. Entre altres qüestions, es va posar en el punt de mira el treball de venda a carrers i mercats de les llauradores i els llauradors provinents de l’horta. Davant la presència quotidiana d’aquests grups, la literatura, la premsa local i el consistori van elaborar discursos en què eren qualificats d’invasors i acusats de frenar el progrés de la ciutat i obstaculitzar la circulació pels carrers. Aquestes narratives impregnarien el relat dels episodis de conflictivitat social i justificarien les reformes urbanes que es volien emprendre. La construcció del republicanisme blasquista es fonamentaria en aquestes qüestions en els seus debats sobre la definició del poble valencià i la necessitat d’una urbs futura per a ell.

Jorge Ramón Ros  és doctor en Història Contemporània i investigador postdoctoral a la Universitat de València. Actualment fa una estada en el Centre d’histoire sociale des mondes contemporains (CHS), vinculat a la Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne. Entre les seues línies de treball destaca la història urbana i ambiental entre finals del segle XIX i els anys setanta del segle XX. Ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals i ha realitzat una estada en el Trinity College Dublin (Irlanda). Compta amb publicacions en revistes científiques com ‘Historia Contemporánea’, ‘Pasado y Memoria’ i ‘Rúbrica Contemporánea’. A més, pertany a l’equip del projecte internacional “Violencia colectiva y protesta popular en las ciudades españolas: la guerra de la Independencia” (PID2019-106182GB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Agradecimientos

INTRODUCCIÓN

Orígenes y motivaciones de la investigación

Sujetos y espacios de estudio

Un estado de la cuestión

Aspectos teóricos, fuentes y metodologías

Estructura del libro

1. LA RESTAURACIÓN EN VALÈNCIA: UNA PANORÁMICA SOCIOECONÓMICA, POLÍTICA Y CULTURAL

2. LOS ENCAJES DEL MERCADO EN LA CIUDAD Y LA HUERTA (1875-1882)

1. Órdenes y ordenamientos en el entorno del Mercado

2. ¿Quiénes lo frecuentaban y qué significaba vivir en él?

3. Huelgas agrícolas de 1878 y 1882: un problema urbano

3. EL CUESTIONAMIENTO DEL MERCADO Y SUS SUJETOS EN LOS ALBORES DEL REFORMISMO SOCIAL (1882-1887)

1. Al acecho de la plaza: los primeros proyectos de Mercado cubierto

2. Los inicios de la «cuestión social» en València. Protagonistas y debates

3. La armonía social puesta a prueba. El levantamiento contra el impuesto de consumos en 1887

4. LOS CLAROSCUROS DE LA REFORMA INTERIOR DE VALÈNCIA (1887-1898)

1. Proyectos e ideales urbanos en la València finisecular. Pasados y futuros entre líneas

2. Los espacios de los solares de San Francisco y el barrio de Pescadores bajo el signo de la higiene

3. Los «Mercados dentro del Mercado». Facetas políticas y lúdicas de la conflictividad interna

5. LA HUERTA EN LAS CALLES: LA CONFLICTIVIDAD AGRARIA Y EL ASCENSO DEL BLASQUISMO (1898-1903)

1. La «popularidad» de la conflictividad social tras 1898: el caso de València

2. Los fantasmas agrarios del «estercolero» en la revolución urbana de València: el femater

3. La movilización agrícola organizada en la ciudad

6. ILUSIONES Y SILENCIOS EN LOS TRÁNSITOS A UNA «GRAN CIUDAD» (1903-1910)

1. Entre piquetas, tiros y ceremonias: la València «revolucionada»

2. El problemático derribo del barrio de Pescadores

3. Un Mercado cubierto para una nueva València

CONCLUSIONES

ARCHIVOS Y PUBLICACIONES PERIÓDICAS CONSULTADAS

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS