Història d'Espanya: què ensenyar?

Des de l'ensenyament universitari i, més especialment, des del secundari, s'ha criticat molt l'anomenat decret d'humanitats per la concepció de la història que traspua. El Ministeri afirma que els joves que ingressen a la vida adulta han de conèixer la història del seu país, i per a això ha creat l'assignatura d'Història d'Espanya, que comença amb el procés d'hominització i acaba amb el segon govern d'Aznar, en la qual quasi desapareixen els conflictes socials i s'hi fomenta la memorització de llargues llistes de noms i d'esdeveniments. Aquest nou decret fuig de qualsevol temptació de conciliar la visió unitarista de la història d'Espanya amb les visions fetes des de la perifèria, alhora que estableix les noves pautes amb què els professors de batxillerat hauran de treballar d'ara endavant.

ÍNDICE
Pròleg. Joan del Alcàzar
La supuesta reforma de las Humanidades. Pedro Ruiz Torres
El debate sobre la historia de España o la política de la historia. Ramón Villares
Una reflexión en torno a la actual reforma de las Humanidades. Guillermo Gortázar
L’ensenyament de la història d’Espanya en el context polític actual. Anna Maria Garcia Rovira
Contra la història nacional: la identitat nacional com a objecte d’anàlisi histórica i com a objectiu pedagògic. Manuel Martí
Reflexiones en torno al nacionalismo, la historia y la escuela nacional. Lola Valverde
El nuevo programa de historia del segundo de Bachillerato: del enunciado a la práctica en la Comunidad Valenciana. José Miguel Santacreu Soler
¿Qué historia de España enseñar? Dolores Sánchez Durá
Com haurem d’ensenyar història d’Espanya. L’ensenyament de la història d’Espanya al nostre país. Rosa Enguix Alemany i Joaquim Seró Dobón
El sil·logisme de la possibilitat. Robert Cerdà