Sinopsi
Detalles
Índex
Índex
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
INTRODUCCIÓ
1. La dimensió nacional del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906): Teodor Llorente, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra
1. Cap a la recuperació d’una llengua literària comuna: el mestratge d’Aguiló, l’exemple de Verdaguer
2. Teodor Llorente: el llegat viu de la Renaixença
3. El Congrés de 1906: l’obra d’Alcover, la mà de Prat de la Riba, l’ombra de Fabra
4. Lo Rat Penat i València Nova a Barcelona
5. La projecció del Congrés a València
6. Llengua i dialectes al Congrés
7. La qüestió de la codificació al Congrés: cap a la creació d’una institució acadèmica de la llengua catalana
8. Alcover vist per Llorente i, sobretot, un examen crític del patriarca de la Renaixença sobre la situació de la llengua al País Valencià
Bibliografia
2. Pompeu Fabra: la reconstrucció d’una llengua nacional
1. La dimensió històrica del lingüista
2. La transcendència d’una codificació ben feta
3. El procés de reconstrucció d’una llengua nacional
4. La codificació ortogràfica
5. La codificació morfològica
6. La codificació del lèxic
7. El triomf del fabrisme
8. El compromís nacional de Fabra
9. Vigència i problemes de l’ideari fabrista
Bibliografia
3. Fabra i el País Valencià
1. Els primers contactes amb valencians
2. La primera visita al País Valencià (1915)
3. La segona visita al País Valencià (1930): cap a la normalitat cultural
4. El tercer viatge al País Valencià (1935): el reconeixement de l’autoritat moral de Fabra
5. El quart viatge al País Valencià (1937): el Compromís per la cultura nacional
6. El mestratge sobre Josep Giner i Carles Salvador
7. Les relacions entre l’Institut d’Estudis Valencians i l’IEC
8. Els darrers contactes amb valencians
9. Fabra, en el record dels valencians
10. L’ideari fabrià sobre l’articulació nacional dels Països Catalans
Bibliografia
Apèndix
4. La presència dels dialectes territorials en l’obra de Pompeu Fabra
1. El concepte i l’ús del terme «dialecte» en Fabra
2. L’evolució de l’actitud de Fabra quant a la presència dels dialectes en el corpus normatiu
3. Abast i límits de la integració dels dialectes en la llengua literària
4. La presència concreta dels dialectes en el corpus gramatical fabrià
5. La presència concreta dels dialectes en la codificació lèxica: el Diccionari de la llengua catalana (1932)
6. Valoració de l’actitud de Fabra sobre els dialectes
Bibliografia
5. L’occitanisme des d’una perspectiva valenciana: un panorama històric
1. València, terra de promissió per als occitans (ss. XIII i XIV)
2. La determinació desoccitanitzadora dels valencians a l’època dels Trastàmara (1412-1516)
3. La troballa terminològica de «llemosí», reflex de la profunda crisi cultural als inicis del segle XVI: el Blaquerna................ 183
4. El «llemosí» com a recurs defensiu davant el prestigi del castellà a l’època de Carles I
5. La justificació històrica de la naturalesa llemosina de la llengua valenciana en temps de Felip II de Castella
6. Les raons de la primacia de la «llengua valenciana» als inicis del barroc
7. Cap a la dilució lingüística en la plenitud del barroc
8. La incomoditat de la Il·lustració davant una denominació impròpia
9. Les dificultats valencianes en la recuperació de la consciència lingüística unitària durant la Renaixença
10. De l’oblit del llemosinisme a la solidaritat política amb Occitània (1906-1939)
11. Per un occitanisme cultural solidari en temps contemporanis
Bibliografia
6. La construcció històrica de la «norma lingüística» al País Valencià fins a les Normes de Castelló
1. Una proposta de periodització
2. El període de 1238 a 1479: la Cancelleria reial com a factor d’unitat lingüística
3. El període de 1479 a 1707: la impremta i la llengua administrativa com a transmissores del model culte de la llengua
4. El període de 1707 a 1859: desorientació ortogràfica i marginació legal
5. El període de 1859 a 1913: entre la reivindicació elitista d’una llengua literària compartida i les necessitats comunicatives locals
6. El període de 1913 a 1932: formulació i difusió de la codificació normativa fabrista
7. A tall de cloenda: recapitulació i corol·lari
Bibliografia
7. Les Normes de Castelló: desplegament i consolidació (1932-1983)
1. Els precedents immediats i els límits de l’acord: el paper d’Adolf Pizcueta
2. La praxi ortogràfica i gramatical als anys republicans: el mestratge de Carles Salvador (1932-1939)
3. El desplegament gramatical i lexicogràfic durant el primer franquisme: el paper de Lo Rat Penat i de l’Editorial Torre (1939-1962)
4. L’aportació singular de Josep Giner
5. A la recerca de la màxima convergència normativa: la influència de Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor (1962-1977)
6. Socialització del valencià i flexibilització gramatical i lèxica (1977-1983)
7. La persistència del problema de l’autoritat normativa
8. Conclusions
Bibliografia
8. L’ideal idiomàtic de Manuel Sanchis Guarner
1. Les bases ideològiques
2. Praxi lingüística i model literari
3. El model lingüístic sanchisguarnerià
Bibliografia
Apèndix
9. Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner: dues maneres de vehicular el fabrisme
1. Una qüestió prèvia: el discurs sobre la unitat i la diversitat de la llengua catalana
2. Dos punts de partença diferents
3. Els criteris lingüístics
4. La concepció de la llengua literària
Bibliografia
10. L’ideal idiomàtic de Joan Fuster
1. La llengua, un instrument de comunicació
2. Per una llengua supradialectal
3. La llengua literària: el «terme mitjà»
4. La unitat lingüística com a garantia de la normalitat cultural
5. La flexibilitat prudent de la llengua estàndard
6. El futur de la llengua
Bibliografia
