Entre venenos

Mitjançant la consulta d’abundants fonts impreses i manuscrites, moltes de les quals inèdites, es reconstrueixen minuciosament sis casos tràgics d’enverinament esdevinguts entre l’edat mitjana i el segle XX que ens ajuden a entendre els canvis en els aspectes socials, culturals, polítics, econòmics i científics de l’univers dels verins. Aquesta combinació de l’escala microhistòrica amb la llarga durada i l’estudi comparat permet qüestionar els tòpics més comuns en l’actualitat sobre els verins, com ara l’arquetip de les dones emmetzinadores o el valor atribuït a les proves científiques i mèdiques en els judicis. Aquests casos mostren el paper decisiu de la pluralitat de maneres d’abordar els enverinaments, tant per les diverses concepcions sobre les substàncies, com per la diversitat d’experts involucrats en la seua investigació i el conjunt heterogeni de mètodes de detecció disponibles en cada moment, cadascun amb diferent poder probatori en els contextos legals corresponents. D’aquesta manera, a través dels productes tòxics i de les violències associades, s’exploren les intricades relacions entre ciència, medicina i justícia.

Carmel Ferragud Domingo  és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Les seues línies d’investigació s’han centrat en la pràctica de la medicina i l’albeiteria, així com en l’estudi sociològic dels practicants de la medicina a partir de prosopografies. Entre les seues publicacions destaquen ‘Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana’ (CSIC, 2005), ‘La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval’ (Afers, 2009) i ‘L’hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)’ (Afers, 2022).

José Ramón Bertomeu Sánchez  és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Ha centrat la seua investigació en la història social i cultural de la ciència, la tecnologia i la medicina, amb especial atenció a la química i la toxicologia dels segles XIX i XX. És autor de llibres com ‘La revolución química’ (PUV, 2006), ‘Venenos, ciencia y justicia’ (PUA, 2015) o ‘Tóxicos: pasado y presente’ (Icaria, 2021).

INTRODUCCIÓN

Capítulo 1. ADELFAS, INFIDELIDADES Y UN DESAFORTUNADO INCIDENTE

LOS BOTICARIOS Y EL VENENO

UNA ILUSTRE COMISIÓN DE MÉDICOS

UN DESAFORTUNADO PARTIDO DE BOLOS

A LA ESPERA DE UN PARTO

Capítulo 2. ARSÉNICO SIN CONTEMPLACIONES

EL JUICIO Y LA PERSONALIDAD DEL CRIMINAL

EXCUSAS DE ENVENENADOR

REMEDIOS CONTRA EL VENENO

PROFESIONALES DE LA MEDICINA EN ACCIÓN

EL REY DE LOS VENENOS

MIEDOS Y ANSIEDADES

Capítulo 3. ENVENENADORES, MAGOS Y HECHICEROS PROVOCADORES DE LA PESTE

UNA ACTIVIDAD FRENÉTICA CONTRA LA PESTE

LA LLEGADA DE LA ESPERANZA

UN MÉDICO FRAUDULENTO Y UN CASTIGO EJEMPLAR

CONTRA LA PESTE, CON MEDIOS DIVINOS Y HUMANOS

Capítulo 4. PELIGROS DEL PLOMO, GUERRAS NAPOLEÓNICAS Y CÓLICOS SATURNINOS

UNA EPIDEMIA DE CÓLICOS

LA REAL CÉDULA DE 1801

MÁS CIENCIA, MÁS RIESGOS

GUERRAS NAPOLEÓNICAS

SALUD O DINERO

NORMAS INCUMPLIDAS

Capítulo 5. ¿CÓLERA O ARSÉNICO?

¿CRIMEN PASIONAL O FRUTO DE LA CODICIA?

MIEDOS Y ANSIEDADES

EL CUERPO DE MÉDICOS FORENSES

EL VALOR DE LAS PRUEBAS

CULTURAS FORENSES

Capítulo 6. PLAGUICIDAS ARSENICALES Y RESPONSABILIDADES CRIMINALES

LA INSTRUCCIÓN CRIMINAL

PLAGUICIDAS ARSENICALES

LA PRENSA

CRIMEN O LOCURA

GUERRA CIVIL

CRÍMENES SIN CASTIGO

Capítulo 7. ENTRE VENENOS

APÉNDICE: PENSAR LOS VENENOS Y LAS ENFERMEDADES CON LA HISTORIA

FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA

ÍNDICE ANALÍTICO