El estudio del artista en la literatura del siglo XIX

És inqüestionable la importància que tingué l’espai de l’estudi de l’artista en la literatura del segle XIX com a lloc on els autors podien dissentir i articular opinions diferents d’aquelles que eren considerades com a “normals” per les regles socioculturals de l’època. A través de la perspectiva crítica d’allò liminal, la fenomenologia i la teoria de l’acoblament, aquest volum presta especial atenció a la forma en què aquest espai marca el rumb d’algunes narratives a nivell internacional i en reivindica la rellevància, que ha tendit a ser més o menys ignorada fins ara.

Manuel Hueso Vasallo  és doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Màlaga, on, actualment, realitza la seua tasca docent i investigadora. Els seus principals interessos acadèmics inclouen la literatura victoriana i eduardiana, els estudis de gènere, la fenomenologia i la literatura contemporània.

Introducción

1. El estudio del artista: un espacio propio

1.1. La casa decimonónica: estructura y simbolismo

1.2. El estudio del artista: un caso real

1.3. Un espacio liminal: nuevos puntos de vista

2. El estudio de la mujer artista

2.1. Anne Brontë: La inquilina de Wildfell Hall (1848)

2.2. Nathaniel Hawthorne: El fauno de mármol (1860)

3. El estudio del artista y la masculinidad disidente

3.1. Henry James: La musa trágica (1890)

3.2. Oscar Wilde: El retrato de Dorian Gray (1890)

4. El künstlerroman: el estudio del artista como ensamblaje social

4.1. Émile Zola: La obra (1886)

4.2. Emilia Pardo Bazán: La quimera (1905)

5. Conclusiones: el estudio del artista y el siglo XIX

Bibliografía