Crònica lingüística d'una pandèmia anunciada

Aquesta és una «crònica lingüística i discursiva» de com es va conceptualitzar i presentar la pandèmia de la COVID-19 en el període que va des dels inicis, al febrer de 2020, fins al juny de 2021. Basant-se en conceptes de la retòrica i l’anàlisi del discurs –com la metàfora, el símil o la multimodalitat–, i de la terminologia –com els neologismes o la creativitat lèxica– reflexiona, en un to divulgatiu però rigorós des d’un punt de vista teòric, sobre la relació entre llenguatge i pandèmia. L’obra desgrana els episodis més destacats d’aquell període explicats gairebé en directe a partir de notícies i altres testimonis procedents dels mitjans de comunicació.

M. Josep Cuenca Ordinyana  és lingüista. Com a professora i investigadora vinculada a la Universitat de València, s’ha dedicat a temes relacionats amb la sintaxi, l’anàlisi del discurs i la terminologia, entre altres aspectes de l’estudi del llenguatge en ús.

Introducció: Maduixes tot l’any

1. Figures retòriques?

2. Metàfores i malaltia

3. La metàfora bèl·lica

4. La lluita contra la covid és una guerra

5. Les metàfores poden matar: metàfores i marcs conceptuals

6. L’huracà covid: metàfores de desastres naturals i esquemes d’imatge

7. Esports i altres metàfores

8. Les comparacions no sempre són odioses

9. Com una guerra contra un enemic invisible: els símils

10. Més que mil paraules: la multimodalitat

11. Eufemismes i inconveniències: la «nova normalitat»

12. Enemics i riscos

13. Contradiccions

14. Un apunt: informació implícita, pressuposicions i inferències

15. La terminologia: del coronavirus a la covid-19

16. Terminologia en temps de pandèmia

17. Els termes de la covid-19

18. Neologismes de la covid-19: el neologisme de l’any

19. Covidiotes i covidiccionaris: creativitat lèxica popular

20. Darreres reflexions

Bibliografia