Cartes i salut al segle XVI

Durant la primera meitat del segle XVI, dues dones de l’aristocràcia, Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare i filla, mantenen una activa correspondència i parlen sovint de la salut, la dels seus i la del seu entorn. Francesc Devesa ha estudiat les cartes i analitza els símptomes i les malalties a què fan referència, l’embaràs i els parts, els remeis i l’alimentació, la violència, l’esclavitud o els rituals religiosos, sense oblidar el personal sanitari de l’època: metges, comares o llevadores, apotecaris i barbers. L’autor ens fa partícips de la intimitat de les protagonistes, pacients i guaridores alhora, dels seus sentiments, de les seues alegries i preocupacions i, en definitiva, de la seua saviesa, de transmissió principalment femenina, on conflueixen el galenisme oficial i la medicina popular en el context social i cultural renaixentista.

Francesc i Devesa Jordà  (Oliva, 1948), metge jubilat, és autor de diversos treballs clínics publicats en revistes de la seua especialitat (medicina digestiva) i d’altres sobre medicina popular. Els darrers anys, la seua curiositat i el gust per la història l’han dut a l’estudi de la salut al segle XVI, fruit del qual va ser el treball «La salut a la col·lecció Monumenta Borgia», que va merèixer el premi Röel 2013 de l’Institut Mèdic Valencià, i que culminà en la publicació de ‘Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja’ (València, PUV, 2018). En el present llibre, Devesa ens ofereix un estudi de la salut a partir d’un nou epistolari del cinc-cents, el d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, editat per Eulàlia de Ahumada en la col.lecció Fonts Històriques Valencianes (València, PUV, 2003).

PRESENTACIÓ, Laia de Ahumada

PRÒLEG, María Luz López Terrada

INTRODUCCIÓ

La salut, la medicina i les dones a principis de l’edat moderna

Les protagonistes de l’epistolari

Metodologia de la recerca i estructura del text

1. LA CORRESPONDÈNCIA: ANÀLISI QUANTITATIVA I TERMINOLÒGICA

1.1 Les cartes: tipologia, cronologia i llengua

1.2 Remitents, destinataris i procedència

1.3 Temàtica de salut

1.4 Descripció de la salut o la malaltia

1.5 Epidèmies

1.6 Promoció o restauració de la salut

1.7 Aliments i vegetals diversos

1.8 Personal sanitari

1.9 El lèxic de la salut i la malaltia

1.9.1 La bona salut

1.9.2 La mala salut

1.9.3 L’evolució de la malaltia

2. LES FEBRES I ALTRES MALALTIES

2.1 La diversitat de les febres

2.2 La gota, turment dels poderosos

2.3 Reuma i humitat

2.4 Traumatismes i ferides

2.5 Els mals d’orina i de pedra

2.6 De les cambres al mal de ventrell

3. MALALTIES RESPIRATÒRIES, PESTES I ALTERACIONS MENTALS

3.1 Algunes malalties respiratòries

3.1.1 El cadarn

3.1.2 El mal de costat

3.2 L’hectiquesa, una malaltia difícil de classificar

3.3 Pestes velles i noves

3.4 El mal de sement

3.5 Altres epidèmies

3.6 Malalties psíquiques

4. L’EMBARÀS I EL PART

4.1 Els embarassos d’Estefania

4.1.1 Tercer embaràs: Perico (1534)

4.1.2 Quart embaràs: Caterina (1535)

4.1.3 Cinqué embaràs: Juan (1536-1586)

4.1.4 Sisé embaràs i part: Diego (1538-1569)

4.1.5 Seté embaràs: Hipòlita (1539-1571)

4.1.6 Huité embaràs: Pedro (1540-1541)

4.1.7 Nové embaràs: Felipe (1541)

4.1.8 Darrers embarassos: Caterina (1542), Pedro (1543)

4.2 Altres notícies d’embarassos i parts

4.2.1 Isabel de Portugal i Aragó

4.2.2 Maria Manuela de Portugal

5. LES MALALTIES INFANTILS

5.1 Mal de barretes

5.2 Eixida de les dents

5.3 Espasme

5.4 Tos i refredat

5.5 Les malalties eruptives: pigota i pallola

5.6 Educació i bon regiment del xiquet

6. SALUT I VIOLÈNCIA

6.1 Les guerres com a causa de malaltia i mort

6.1.1 Les Germanies

6.1.2 El Mediterrani com a escenari bèl·lic

6.2 Pèrdua de la llibertat: l’esclavitud domèstica

6.3 La intolerància religiosa

7. L’AIRE, L’EXERCICI I ELS ALIMENTS BÀSICS

7.1 Consells sobre llocs, clima, aire i viatges

7.2 Exercici i repòs, son i vigília

7.3 De beure i menjar

7.3.1 Lactància

7.3.2 Aigua i vi

7.3.3 Carn i peix

7.3.4 Les provisions bàsiques del rebost

7.3.4.1 Arròs i sucre, emblemes agrícoles valencians

7.3.4.2 Sa majestat el forment i l’imperi dels cereals

8. FRUITES, CONFITS I ALGUNES HERBES DE CUINA

8.1 Cireres i prunes, un saludable tast de Catalunya

8.2 Les delicioses pomes castellanes

8.3 Dels aspres codonys al plaent codonyat

8.4 El mític poncir i l’exquisit citronat

8.5 La magrana i el meló

8.6 Els dolços d’ametlla

8.7 Celiandre, una herba ambivalent

8.8 Dues salmorres: tàperes i fenoll marí

9. PER COLLIR CAL PLANTAR: ESPÈCIES AGRÍCOLES I ORNAMENTALS

9.1 No hi ha hort sense llimoner

9.2 L’eterna vinya

9.3 L’hort de Barcelona

9.4 Un arbre de futur: la morera

9.5 Altres arbres fruiters: cirerers, pereres i albercoquers

9.6 No hi ha jardí sense tarongers

10. ELS REMEIS (I): ENTRE LA COSMÈTICA I LA MEDICINA

10.1 Aigües perfumades

10.1.1 Aigua de murta

10.1.2 Aigua almescada

10.1.3 Aigua-ros

10.1.4 Aigua de mosqueta

10.1.5 Aiguanaf

10.2 Cosmètics i altres complements

11. ELS REMEIS (II): SIMPLES I COMPOSTOS

11.1 La canella, un condiment oriental glamurós

11.2 Medicines de les noves Índies: el fustet

11.3 Dues llengües clàssiques, la bovina i la de serp

11.4 Dos productes vegetals units per la teràpia: trementina i pansa

11.5 Receptes i composicions

11.5.1 Alguns productes d’origen animal

11.5.2 Olis curatius de mata i d’ametlles

11.5.3 Un ungüent singular, el de canyafístula

11.5.4 De la llimonada de maragda als misteriosos «cuquets» de sarsa

11.5.5 El vèrtex de les composicions: les triagues

12. ALTRES ASPECTES PREVENTIUS O CURATIUS

12.1 Procediments evacuadors

12.2 Salubritat

12.3 Canyes, bastons i altres estris ortopèdics

12.4 Suport anímic i ajudes personals

12.5 Rescat de captius

12.6 Oracions i rituals religiosos

13. ELS AGENTS SANITARIS

13.1 Metges, apotecaris i barbers

13.2 Comares

13.3 L’assistència sanitària domèstica

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

ÍNDEXS