Sinopsi
Detalles
El llibre analitza la transformació social i organitzacional a l’Orient d’Antioquia (Colòmbia), un territori marcat pel conflicte armat, la violència estructural i la resistència comunitària. Aquest estudi examina com les organitzacions locals han enfrontat situacions difícils creant formes de cooperació, confiança i ajuda mútua. Es basa en el concepte de capital social, que es refereix a la quantitat de recursos que circulen en les xarxes socials i l’habilitat de mobilització (Nahapiet & Ghoshal, 1998). Tradicionalment, la zona ha desenvolupat programes, com el Laboratorio de Paz II (2002-2010), que buscaven crear les condicions per aconseguir una pau sostenible. En aquest marc, les organitzacions es van erigir com a llocs de mobilització ciutadana, de memòria, incidència política i acompanyament psicosocial. Però hi van sorgir també dificultats relacionades amb la dependència de lideratges personals, la sobrecàrrega de treball i els conflictes entre els ideals col·lectius i les exigències de sostenibilitat. Els resultats mostren que la transformació organitzacional mitjançant pràctiques d’articulació –com taules de treball, marxes, comunicats i projectes de cooperació– van enfortir les capacitats comunitàries. La confiança (diàdica i generalitzada) i la cohesió, la identitat i el sentiment de pertinença són les bases del capital social. Però també hi ha límits relacionats amb la vulnerabilitat de les xarxes, l’esgotament dels espais de participació i la desigualtat d’accés a recursos. El mapatge de xarxes socials mostra que des del Laboratorio de Paz II, la xarxa dispersa de nodes i connexions de la regió es va reduir, però també es va diversificar en interessos i agendes. La pandèmia per COVID-19 va desestabilitzar les estructures organitzatives, afectant especialment grups de llauradors, dones i víctimes. Però aquest mateix context va obrir la porta a processos d’innovació i resiliència. La literatura indica que el capital social a l’Orient d’Antioquia no sols inclou les dimensions tradicionals (estructural, relacional i cognitiva), sinó que també n’abasta d’altres tipus com la cooperació, la transformació, la intermediació i la participació política. Les organitzacions han sigut actors de resistència a les desigualtats, han visibilitzat reivindicacions socials, però no han aconseguit transformacions estructurals en el territori. En resum, el llibre ofereix un marc analiticoempíric i propositiu per entendre com el capital social pot generar resistència i canvi en situacions de conflicte. S’hi assenyalen les capacitats i les restriccions de les organitzacions comunitàries per aconseguir pau i desenvolupament sostenible en la zona.
Biografia
Magda Yolima Arias Cantor 
és psicòloga per la Universitat Pedagògica i Tecnològica de Colòmbia, i especialista en planificació, gestió i control del desenvolupament social per la Universitat de la Salle, a més de màster en Cooperació Internacional i doctora en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional per la Universitat de València.
Índex
Indice
ABREVIATURAS
INTRODUCCION
CAPÍTULO I. EL CONTEXTO DEL ORIENTE ANTIOQUEÑO COLOMBIANO
Descripción de la subregión de Altiplano
Descripción de la subregión de Bosques
Descripción de la subregión de Embalses
Descripción de la subregión de Páramo
Historia del proceso de las organizaciones sociales en el Oriente Antioqueño
El conflicto como oportunidad de articulación
Los movimientos y organizaciones desde la transformación y el capital social
CAPÍTULO II. BASES TEÓRICAS
CAPITAL SOCIAL: DEFINICIONES Y DIMENSIONES
Tipos de relaciones del capital social
Dimensiones del capital social
El papel de la organización en el capital social
Beneficios del capital social
La importancia de las redes, el liderazgo y las organizaciones
EL CONFLICTO Y LA TRANSFORMACIÓN
CAPÍTULO III. METODOLOGÍA
Tipo de investigación
Ubicación de la organización por subregión
Sexo
Edad
Población con características diversas
Nivel Educativo
Ocupación de los participantes
Estrato Socioeconómico
Técnicas de recolección de información
Análisis de la información
CAPÍTULO IV. ESCENARIO TERRITORIAL DEL ORIENTE ANTIOQUEÑO
La transformación de las organizaciones y sus características
Identificación del foco a resistir
Procesos específicos contra la dominación
Mantenimiento de redes
Liderazgos
Fundamento participativo
Desarrollo de Políticas de Identidad
Favorecimiento de la reconciliación
Dimensiones del Capital Social
Dimensión Estructural
Dimensión relacional
Dimensión cognitiva
Configuración del Capital Social de las organizaciones del Oriente Antioqueño
CAPITULO V. TRANSFORMACIÓN SOCIAL EN CONTEXTOS DE POSCONFLICTO
Entre la historia y la transformación
Elementos del capital social que favorecen la transformación
CAPITULO VI. DISCUSION
Las características del capital social
De las dimensiones del capital social
Los cambios y las transformaciones
Trabajar por lo que favorece el capital social
Sobre la transformación del conflicto desde el capital social
CAPITULO VII. CONCLUSIONES
CAPITULO VIII. RECOMENDACIONES
Promover la confianza como base para la cohesión
Creación de redes reciprocas para la sostenibilidad de las organizaciones
Generar normas compartidas que favorezcan la resistencia y transformación
Promover la solidaridad a través de liderazgos relacionales
Utilizar el conflicto como oportunidad para articulación intersectorial
Hacia un Modelo Integrador del Capital Social para la Resistencia y Transformación del Conflicto MICARET
Componentes del Modelo
