Llibre

Al volum tercer s’analitza l’ambientació del Curial (geopolítica, indumentària, música, numismàtica, heràldica...) i es desxifra una elaborada i curiosa onomàstica, amb una evident càrrega al·legòrica (la Güelfa, l’Arta, Làquesis, Tura, Melchior, etc.) i clars paral·lelismes amb personatges històrics de l’Europa cavalleresca del segle xv.

Aquest volum aborda aspectes lingüístics de la novel·la Curial e Güelfa, com ara les preferències lèxiques valencianes, els nombrosos italianismes i alguna interferència del castellà, el francés i l’occità. Però, sobretot, s’estudien les fonts literàries que Enyego d’Àvalos emprà per a enriquir la seua ficció: catalanes, castellanes i provençals; italianes; obres religioses; clàssics antics.

Un examen atent de la novel·la permet traçar una imatge aproximada de la cultura i de l’ambient en què viu l’autor anònim del Curial. A partir de la comparació d’aquestes dades amb la biografia de prop de 300 cortesans de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, Abel Soler ha pogut proposar la hipòtesi que l’autor anònim degué ser Enyego d’Àvalos.

Aquesta magna obra, La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de ‘Curial e Güelfa’, de gairebé cinc mil pàgines, estructurada en tres volums, estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d'Àvalos, a qui s'atribueix l'autoria del Curial a partir d'una anàlisi exhaustiva de fonts literàries i referents historicoculturals.