Les claus del tio Canya: l'imaginari del grup valencià Al Tall

Al Tall ha estat molt més que un grup musical; ha estat la banda sonora d’una societat en transformació, un símbol de lluita i esperança per a molts valencians i valencianes: les seues cançons han ressonat en manifestacions i actes cívics, han marcat la memòria col·lectiva i han format part de l’educació sentimental de diverses generacions. Aquest llibre, amb un to emotiu i aprofundint en detalls, busca reparar la manca d’atenció que ha patit el llegat d’Al Tall. A través de testimonis directes dels membres del grup, anàlisis musicològiques i articles periodístics, es desvela l’univers temàtic i ideològic de les seues lletres. No sols es tracta de música, sinó de reflectir les preocupacions, les lluites i les esperances d’una societat valenciana en procés de definir la seua identitat. Influenciada per teòrics com Adorno i altres estudiosos de la música compromesa, l’autora analitza les cançons d’Al Tall com a eina de transformació social. Des de la seua fundació en els difícils anys de la transició postfranquista fins a la darrera cançó, el grup ha sabut canalitzar les preocupacions i aspiracions d’una societat en plena evolució i ha adoptat una posició militant i reivindicativa que el situa dins la tradició global de la música compromesa, al costat de figures com Georges Brassens i Bob Dylan. Amb aquest estudi exhaustiu, es pretén oferir una visió completa i profundament analítica del fenomen Al Tall, una formació que ha convertit l’art en una arma per al canvi i la consciència col·lectiva, alhora que ens ha revelat una part essencial de la nostra història i identitat.

Tremedal Ortiz Soriano  (València, 1974) és llicenciada en Filologia Valenciana i Literatura Espanyola, i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València. L’autora ha participat en congressos científics, internacionals i a casa nostra, i ha publicat articles en revistes de divulgació de la música i la cultura popular sobre l’anàlisi de la transcendència de la música i els textos que hi van associats com a element reivindicatiu i motor de canvi social.

PRÒLEG

 

INTRODUCCIÓ

 

1. LA MÚSICA COM A MOTOR DE CANVI SOCIAL I REFLEX IDENTITARI

1.1 La cançó popular: tradició musical i reivindicació política

1.1.1 Per una definició de cultura popular

1.1.2 Cançó, tradició musical i reivindicació

1.1.3 Cançó popular i «ideologia de la resistència»

1.1.4 La cançó com a braç armat de la poesia

1.1.5 La fera com a braç armat de la música en valencià

1.2 Identitat, cultura i música

1.2.1 El concepte d’identitat

a. Identitat i llengua

b. Identitat i modernitat

c. Identitat inventada, tradició inventada

1.2.2 La música com a réflex de la identitat

a. Identitat, tradició i música

b. Identitat, llengua i música

1.3 Una aproximació al perfil identitari dels oients d’Al Tall

 

2. TRAJECTÒRIA MUSICAL D’AL TALL I CONTEXT SOCIOPOLÍTIC I ESTÈTIC

2.1 Context sociopolític general del ressorgiment de la música en valencià actual

2.2 Trajectòria musical contextualitzada d’Al Tall

2.2.1 El naixement i la maduresa d’Al Tall, gènesi, influències i evolució (1975-1983)

2.2.2 Els anys difícils: l’arribada de la democracia (1983-1994)

2.2.3 Al final de la «llarga travessia»: el ressorgiment d’Al Tall (1994-2012)

2.2.4 L’acomiadament i el llegat civicomusical (2012)

2.2.5 La reproducció discográfica

 

3. UNA HISTÒRIA ALTERNATIVA DEL PAÍS VALENCIÀ

3.1 La història soterrada

3.1.1 La batalla d’Almansa

3.1.2 La València àrab

3.1.3 L’emigració valenciana a Algèria

3.1.4 La figura desfolkloritzada de Jaume I i el seu llegat

3.1.5 La manipulació de la història

3.1.6 L’actualitat informativa

3.2 L’opressió de les classes populars

3.2.1 1975-1983. El motiu omnipresent: l’opressió heretada del franquisme

3.2.2 1983-2009. El motiu en estat latent: l’opressió esmorteïda

3.2.3 2011. La represa del motiu

3.3 La castellanització

3.3.1 Els esbossos d’un motiu cabdal

3.3.2 El mite del tio Canya

a. El concepte de mite

b. La genealogía del tio Canya

c. Les lliçons del tio Canya

3.3.3 Quan el mal ve d’Almansa...: el zenit del motiu de la castellanització

4. LA CULTURA POPULAR VALENCIANA

4.1 Un substrat compartit: les cultures de la mediterrània

4.2 La tradició anticlerical

4.3 Les formes de l’amor i l’erotisme

4.4 El paper de la festa: la catarsi i la lluita

5. LA REIVINDICACIÓ D’UN ALTRE MÓN

5.1 Antifeixisme, antiracisme, antimilitarisme

5.1.1 Antifeixisme i antiracisme

5.1.2 Antimilitarisme

5.2 Ecologisme i anticonsumisme

5.3 Respecte cap a la dona

5.4 L’alliberament nacional

 

6. ELS TEMES I LES METÀFORES D’AL TALL

6.1 Els eixos temàtics, temes i motius en la producció d’Al Tall

6.2 L’evolució de la temàtica

6.3 La invisibilitat i altres metàfores

6.3.1 La metáfora arquetípica foscor/llum

a. La foscor i la llum

b. El son i la vigilia

c. El silenci i el so

d. L’ocultació i la mostració / el soterrament i l’exhumació

6.3.2 Les metàfores de la cultura popular

a. La casa

b. L’arbre

c. La llaurança

d. La festa popular

6.3.3 El fet musical com a metàfora

6.3.4 L’ús de la metáfora en temps de crisi

 

7. AL TALL DINS DEL PANORAMA MUSICAL COETANI: CONCOMITÀNCIES I DIVERGÈNCIES AMB PREDECESSORS I EPÍGONS

7.1 De Raimon a Obrint Pas: Al Tall, la baula fonamental

7.2 Raimon, un home que ve del poble

7.2.1 Trajectòria musical i context sociològic de Raimon

7.2.2 Anàlisi interpretativa de les lletres de Raimon

7.2.3 Afinitats i paral·lelismes

7.2.4 Divergències

7.3 Obrint Pas, els besnets del tio Canya

7.3.1 Trajectòria musical i context sociològic d’Obrint Pas

7.3.2 Anàlisi interpretativa de les lletres d’Obrint Pas

7.3.4 Divergències

7.4 Quadre sinòptic comparatiu dels eixos temàtics del corpus textual de Raimon, Al Tall i Obrint Pas

7.5 Un gir en l’orientació de la música en valencià

 

EPÍLEG: LES CLAUS DEL TIO CANYA

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES