Les altres Generalitats

La Generalitat Valenciana de l’època foral no va ser un ‘unicum’ en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d’aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l’absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d’Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l’Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d’Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició “pactista” –que no hem de confondre amb “democràtica”, però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d’aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s’havien de destinar. Algunes d’aquestes “diputacions” acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d’alguna manera, en la “veu” dels seus estats.

Pròleg

Las Cortes generales de la Corona de Aragón y la fallida creación de una Diputación General única

El General sobre el territori català baixmedieval

La Diputación del General de Catalunya en el siglo XV (1413-1479). Análisis de sus principales funciones: la recaudación del donativo real y el cumplimento del derecho

Une généralité sans lendemain : les États de Provence (1359 - ca.1450)

Le terre patriarcali e i loro rappresentanti al parlamento friulano in età medievale

El privilegi de Sant Feliu de Guíxols i Mallorca. La trajectòria institucional i historiogràfica d’un privilegi per «entrar en corts» en un regne sense corts

Sociedad política, Cortes y Diputación del reino de Aragón, 1440-1460

La Generalitat de Catalunya en el regnat de Ferran II (1479-1516)

«…No és rahó que allà on se han de revocar y reparar los agravis fets contra constitucions de Cathalunya se done lloch que se rompen les constitucions»: Tensió entre els braços i la Diputació del General a la cort de 1547

Una peculiar forma de representación política: Las embajadas mallorquinas ante el rey tras las Germanías (1525-1558)

La Generalitat catalana dels segles XVI i XVII. Control del territori i l’ordre públic

Costituzionalismo e autonomia del Regno di Sardegna nel XVI e XVII secolo

La Diputación del reino de Navarra: origen, desarrollo, transformación (1569-1841)