Sinopsi
Detalles
La diversitat és pertot arreu, però fonamentalment resideix en la mirada. És consubstancial a l’ésser humà i es manifestarà mentre hi haja llibertat i creativitat. Però, com es narren les diversitats? Aquest estudi constitueix una aportació acadèmica rigorosa i, al mateix temps, profundament reflexiva sobre el paper de les narratives en la construcció d’identitats i alteritats.
L’obra, amb un estil accessible i didàctic que combina teoria, exemples històrics i referències culturals, subratlla la tensió permanent entre homogeneïtat i diversitat, i mostra com els relats legitimen unes maneres o altres de gestionar la diferència. En aquest sentit, resulta especialment pertinent en un context global en què estan ressorgint discursos d’exclusió i negació de la diversitat.
La inclusió de l’autorelat afegeix una dimensió personal que reforça el caràcter crític del text, a més de recordar que tota producció acadèmica està travessada per experiències vitals i posicionaments polítics.
Es tracta d’una obra rellevant destinada no sols a especialistes en comunicació o ciències socials, sinó també a qualsevol lector interessat a comprendre com els relats modelen les nostres percepcions del món i les nostres formes de convivència. En definitiva, el text convida a repensar críticament la diversitat com una construcció narrativa sempre inacabada i en disputa.
Biografia
Miquel Rodrigo-Alsina és llicenciat en Ciències de la Informació i en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Ciències de la Informació en la mateixa universitat. Ha estat professor universitari durant més de quaranta anys. Des de 2007 ha estat professor de Teories de la Comunicació i de Comunicació Intercultural de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment és catedràtic emèrit en aquesta Universitat.
Ha publicat més de cent vuitanta articles en llibres i revistes especialitzades de diferents nacionalitats, i diverses monografies sobre teories de la comunicació i comunicació intercultural. Ha fet estades de recerca al Research Center for Language and Semiotic Studies (Universitat d’Indiana), al Center for the Study of Communication and Culture (Universitat de Saint Louis), al Centre d’Études sur l’Actuel et le Quotidien (Universitat René Descartes, Paris V) i al Center for Social Media Research (Universitat de Westminster).
Índex
Indice
Introducción
Una mirada desde la comunicación
Instrucciones de uso
El conocimiento situado
Autorrelato
Agradecimiento
1. El poder de imaginar
1.1. Las premisas del construccionismo
1.2. Los órdenes imaginados
1.3. Las comunidades imaginadas
1.4. Las identidades imaginadas
1.5. La alteridad imaginada
2. El poder de narrar
2.1. Del Homo narrans al sentipensante
2.2. El discurso social
2.3. Hegemonías discursivas
2.4. Agonística discursiva
2.5. Las narrativas
2.6. Los relatos sobre las identidades y las alteridades
3. El poder del saber
3.1. ¿Dónde están los discursos del saber?
3.2. El saber del saber
3.3. Epistemología multicultural e intercultural
3.4. Hipocognición
3.5. Epistemologías del Sur
3.6. El monopolio del conocimiento o la ignorancia arrogante
3.7. El desconocimiento o la ignorancia indolente
3.8. La desinformación o la ignorancia malévola
3.9. El pensamiento holístico
4. Las diversidades
4.1. Las diversidades interminables
4.2. La negdiversidad
4.3. Los límites de la diversidad
4.4. La diversidad y sus narrativas
5. La narrativa monocultural
5.1. El nosotros monocultural
5.2. El vosotros de la narrativa monocultural
5.3. Los que no son ni un vosotros ni un ellos en las narrativas
6. La narrativa multicultural
6.1. La posmodernidad
6.2. Las minorías: el multiculturalismo estatal
6.3. El poscolonialismo: el multiculturalismo internacional
6.4. Las civilizaciones: el multiculturalismo mundial
6.5. Los relatos del multiculturalismo
7. La narrativa intercultural
7.1. La Tercera Cultura: la interculturalidad instrumental
7.2. El multiculturalismo y el interculturalismo
7.3. Características del interculturalismo
7.4. Repensando las identidades y las alteridades
8. La narrativa transcultural
8.1. La clasificación de la realidad social
8.2. Desclasificando
8.3. La nueva alteridad: los animales no humanos
8.4. La identidad más inclusiva: Gaia
9. Epílogo
Bibliografía
Índice temático
Índice onomástico
